Parlar de violència de gènere és parlar de la violència que s´exerceix d´un home cap a una dona amb la que ha tingut una relació afectiva, encara que no haja hagut convivència. Però hi ha moltes més formes de violències i agressions que patim les dones i nenes per haver nascut dones. Anem a veure alguns exemples.
Violències obstètriques són totes aquelles que patim les dones durant l´embaràs, part i lactància. Exemples poden ser la falta de respecta a la decisió de la dona de com vol que siga el part, o algunes maniobres que se realitzen per avançar el naixement de la criatura.
Violències verbals, quan hi ha comentaris no desitjats sobre el nostre cos o la nostra manera de vestir.
Violències a la salut, quan no s´investiga sobre els efectes farmacològics sobre els cossos de les dones o sobre les malalties específiques de les dones. O quan se´ns imposa un determinat patró de bellesa que es poc saludable.
Violències culturals, quan són les mateixes tradicions las que mantenen les desigualtats i no és fa res per adequar-les al segle XXI. I no vaig a anomenar cap poble, tot i que en hi ha bastants al nostre territori.
Violències institucionals és donen quan són les pròpies institucions les que tornen a castigar a les dones per ser-ho. L´exemple més recent el tenim a la sentència i ficada en llibertat dels cinc violadors de Pamplona. Un altre exemple podria ser l´aprovació de pressupostos sense informe d´impacte de gènere. Però en hi ha moltes altres d´aquest tipus.
Violències urbanístiques, quan al disseny i planejament dels pobles i ciutats no és tenen en compte les necessitats de les dones per a viure i moure´ns lliures i sense pors.
Les violències simbòliques tenen a veure en la reproducció naturalitzada dels rols assignats de dones i homes i que mantenen i perpetuen les desigualtats entre els gèneres. Un clar exemple és la utilització del genèric masculí als llenguatges per a referir-se al conjunt de persones. Un altre exemple seria la normalització de l´assignació a les dones de les tasques de cura de familiars.
Si no eduquem en igualtat, si no tenim la capacitat de fer veure a la gent més jove que la igualtat entre dones i homes no és cap moda, que més bé és una necessitat vital per a que més de la meitat de la població que som les dones deixe de viure i de patir eixes violències quotidianes, no avançarem massa com a societat.
I si tots aquests tipus de violències s´exerceixen quotidianament envers les dones per ser dones, alguna cosa haurem de canviar. Per això hem de reivindicar el concepte de violencies masclistes, perquè va molt més enllà que el de violència de gènere. Però sobretot perquè defineix molt millor totes les violències que patim les dones cada dia, independentment de la nostra situació sentimental i/o de convivència afectiva.
Perquè, insistisc, les patim per ser dones, no sols per ser esposes, núvies, amants, etc. Senzillament per ser dones.
