Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Paradisos

Ni la unió entre el formatge de cabra i la confitura de tomata. Ni la combinació del Bloody Mary. Ni el matrimoni entre l´antiga vigilant de la platja, Pamela Anderson, i el futbolista francés, Adil Rami. No hi deu haver al món una química més deliciosa que la que fa confluir l´estiu i les vacances, i que ens inunda d´eufòria.

El primer pas, que complim amb devoció, és acatar l´impuls irracional de traslladar la vida a l´exterior. Seiem a la fresca, ens estirem sobre la gespa, col·loquem l´estoreta de ioga davant de la mar... Ho acceptem tot, sempre que se situe davall del cel turquesa, el firmament estelat o la branca d´algun arbre generosament ombrívol. Busquem, i estem convençuts que trobem en aquestes dates, la felicitat total formada per la suma de la nostra gent, l´univers i nosaltres.

Una vegada assumit això, encetem el pas següent. Cal localitzar el paradís perdut que perviu en el nostre imaginari estiuenc: una cala, una vall que fa eco, uns camps acolorits, un mercat a l´altra punta del món... I ens posem en marxa. En totes les direccions. Usant tots els mitjans al nostre abast. Arribar a lloc esdevé l´obsessió: si és que portem tot l´any somiant-hi! Aquest oasi íntim és la bombolla d´oxigen que portem enganxada a les pupil·les, que ens alleugerirà la realitat diària i ens permetrà relativitzar els conflictes de l´oficina o les crisis dels nostres adolescents. Ni que siga una vegada a l´any, ens submergim en les imatges i sensacions que hem estat projectant-nos durant onze mesos: aigües turqueses, festa, natura i llibertat. Llibertat absoluta per fer el que vulguem quan vulguem. Ningú (ens obliguem a creure-ho) decidirà per nosaltres durant aquest parèntesi adorat. I, això, és el taló d´Aquil·les del somni. Perquè si resulta que aterrem al paradís amb una cua de familiars, si l´oratge ens traeix o una vaga de controladors ens deixa en terra les il·lusions, s´esfumen la felicitat, les expectatives de redempció casolanes i els recanvis d´humor per a l´any següent.

Per això, per protegir-nos de l´infortuni, hem d´entendre que no som éssers d´un sol paradís; que en necessitem uns de ben grans per fer-nos avançar, sí, però que ens són vitals els més modestos, els que se situen a la vora del cor, com ho són els regnes de l´amistat, de les coses ben fetes, de les minúscules alegries, perquè seran aquests territoris humils qui conformaran l´univers per on transitarà la màgia de la vida diària.

Compartir el artículo

stats