Un estudiant de música que ha acabat les ensenyances professionals de música després de, com a mínim, 10 anys d´estudi, si tot va bé; que ha portat els pares de cap i desprès ha anat ell de bòlit per anar 3 o 4 vesprades a la setmana al conservatori; que ha estudiat tots els dies encara que siga una estoneta, restant-li hores al seu temps de descans i d´oci, més audicions, concerts, viatges, etc.; que ha fet totes les assignatures; que ha pagat matrícules i instruments, pianistes acompanyants per a les proves d´accés, cursets i tallers per tal de vore si va per bon camí amb els seu professor d´especialitat -això amb sort- perquè hi ha qui cada any té un nou professor d´especialitat, intercalant interins i funcionaris, amb fins i tot mètodes d´ensenyament diferent... però ja dic, malgrat tot, i en haver-ho compatibilitzat tot amb els seus estudis de Primària i Secundària, encara té voluntat de continuar estudiant música i vol fer un Superior, no ho té gens fàcil.

No val amb tot l´esforç que ha fet fins ara, encara que tinga un deu d´expedient. Ha de brillar més que un company seu i, a més, quan fa la prova d´accés al Superior, i no en fa només a un lloc -perquè sap que és restringir massa les opcions- encara no sap segur on estarà el curs que ve el professor amb qui li agradaria estudiar. No passa res, fa totes les proves que puga, sempre que no se solapen les dates i ja vorem per on ix.

Fa la primera prova, i aprova, amb molt bones notes, però no entra directament perquè hi ha gent per davant d´ell i es queda en llista d´espera. Com que no vol arriscar-se a quedar-se al carrer, opta finalment per provar a un altre conservatori, fora de València. Però, quina província tria? On estarà segur de tindre plaça? On estarà el seu professor preferit? I si no el destinen a eixe conservatori, amb qui li tocarà aleshores? I si es matricula i el professor no és vàlid? I, per altra banda, són tots els conservatoris de la Comunitat iguals en matèria de recursos i infraestructures? Noooo... I les preguntes que es fan alumnes i pares són, entre altres moltes, les següents: Però no paguem els mateixos impostos a les tres províncies? I per què la meua filla que vol estudiar Dret ho té tot més fàcil que el meu fill que vol estudiar fagot? Per què no podem oferir-los les mateixes oportunitats als dos? Que la música no és una opció tan vàlida com les altres? On estudiarà si els conservatoris durant la setmana no tenen prou cabines d´estudi i els caps de setmana i en vacances tanquen? Per què la meua filla pot anar a la biblioteca 24 hores si vol, 7 dies a la setmana, i el meu fill s´ha d´enfrontar constantment amb els veïns si vol estudiar? Què més cal que demostre el meu fill que vol continuar estudiant música? Fa deu anys que està deixant-se la pell per a ser músic i ara que vol seguir estudiant música, no té clar si en pagarà la pena, ni si traurà plaça enguany?

Senyors gestors, necessitem que ens faciliten i milloren l´educació musical. Necessitem professors que siguen músics, i que puguen fer concerts, i no professors als qui ensenyem com s´ha de tocar l´instrument. Volem seguir l´exemple dels països on ser músic intèrpret és conditio sine qua non per a poder ensenyar a tocar bé un instrument o a cantar bé. Volem qualitat educativa, volem ser iguals que un estudiant d´universitat i volem una millor selecció del professorat. Només així podrem ser músics algun dia. Facen el que calga, però siguen justos, que ara per ara, la justícia educativa no és igual per a tots i els qui volem estudiar música necessitem ajuda urgent.