Amb el títol: "Biografia documentada de Francesc Eiximenis", l´amic Lluís Brines i Garcia ens ofereix un llibre sobre aquest escriptor franciscà del segle XIV, una obra de 514 pàgines a partir de tota la documentació que fins ara tenim sobre Eiximenis.
Lluís Brines va fer la seua tesi doctoral sobre el pensament social, jurídic i polític de Francesc Eiximenis, sota la direcció de n'August Monzón, prevere de l'Oratori de sant Felip Neri a València i professor de Filosofia del Dret a la Universitat de València. Aquesta tesi, llegida en 2002 i publicada en 2004, fou reeditada en quatre parts a la revista Estudis Franciscans, entre 2006 i 2007.
El treball que ens presenta Lluís Brines es va fer en el marc d´una beca que li fou concedida l´any 2009, per part de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Així, Brines ha recopilat tota la informació i documentació que fins a aquell moment es tenia d´aquest franciscà, revisant-la i actualitzant-la, cercant nous documents i descobrint algunes troballes interessants. El resultat de tot aquest treball de Brines ha cristal·litzat en dos blocs ben diferenciats: en primer lloc l´elaboració de la biografia de Francesc Eiximenis, partint de la base documental existent. I en segon lloc la sistematització dels documents obtinguts. En total Brines hi transcriu en aquesta segona part de la seua obra, 326 documents arxivístics i també fragments de les seues obres, butlles papals, referències biogràfiques en diversos llibres.
Així mateix, Lluís Brines ens presenta en aquesta obra seua una actualització de les edicions de les obres de Francesc Eiximenis i un recull de les edicions on line que hi ha ara mateix de les seues obres.
El llibre, que Lluís Brines dedica a son pare, Lluís Brines i Selfa, ha requerit, com ens diu l´autor, "una consulta arxivística complexa" a la recerca "de documentació en diversos arxius d´unes quantes ciutats", com València, Barcelona i Madrid entre d´altres.
A València, per desgràcia, molta gent només coneix Eiximenis perquè té un carrer al Cabanyal. Francesc Eiximenis fou conseller de reis de la Corona d'Aragó (Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí I) i d'algunes de les seues mullers (en especial Maria de Luna, esposa de Martí I i filla espiritual seua, a qui dedicà una obreta en valencià coneguda com a Scala Dei). També tingué una intensa amistat amb el Papa d'Avinyó Benet XIII, l'aragonès Pero Martínez de Luna, a qui dedicà el Psalterium alias Laudatorium, una bella col·lecció de 344 oracions en llatí.
Nascut possiblement a Girona, al voltant de 1330, Eiximenis estigué al convent franciscà d'aquesta ciutat i després al de Barcelona. També passà un temps al convent de Palma de Mallorca i vers el 1382 vingué a València, on romandria 26 anys. Eiximenis hagué de marxar en 1408 de València a Perpinyà, on fou nomenat pel seu amic el papa d'Avinyó, Benet XIII, Patriarca de Jerusalem i administrador apostòlic (bisbe interí) de la diòcesi de Perpinyà. Allà acabà els seus dies l´abril de 1409.
A València Eiximenis tingué una relació molt estreta amb els jurats o governants municipals medievals de la ciutat, als que dedicà el seu Regiment de la Cosa Pública, una joia sobre bons consells per al govern. L'obra principal seua, Lo Crestià, una obra monumental en la nostra llengua, de 2592 capítols, és una mena d'enciclopèdia de saber teològic. També fou molt amic de personatges importants en la societat valenciana medieval, com Pere d'Artés, que era el Mestre Racional, a qui dedicà el seu Llibre dels Àngels i la Vida de Jesucrist, la seua darrera obra més important en la nostra llengua.
Eiximenis fou amic d'Hug de Llupià i Bages, bisbe de València de 1398 fins 1427, a qui dedicà el seu Pastorale, un llibre de consells als bisbes per al bon govern de la diòcesi.
A València Eiximenis escrigué la majoria de la seua ingent obra en valencià, però també amb peces destacables en llatí. El propòsit vital d'Eiximenis fou posar el saber teològic a l'abast del poble, raó per la qual escrigué pràcticament tota la seua obra en valencià i no en llatí, com se solia fer en tractat d'aquests temes.
Eiximenis ajudà la ciutat i Regne de València en moments difícils, com en 1391, un any on hi hagué el pogrom al barri jueu de València; o en 1396, en què uns missatgers dels consellers de la ciutat de València, encapçalats pel seu amic Ramon Soler, foren fets presoners a Barcelona. Aquell any escrigué Eiximenis una valenta carta al rei Joan I exigint el seu alliberament.
Eiximenis tingué un paper important en la comissió que redactà uns estatuts per a la unificació de les cases d'estudi de la ciutat de València en 1399. Aquests estatuts són l'antecedent més directe de la futura Universitat de València, fundada en 1492. I junt amb la reina Maria de Luna, Eiximenis tingué un paper destacat en la fundació del convent del Sant Esperit, a Gilet.
Eiximenis, a més de la seua importància intrínseca en la història del Regne de València de finals del XIV i principis del XV, ens retrotrau a una època on l´Església valenciana vivia i defensava la nostra llengua. Que aquest llibre de Lluís Brines siga una ocasió per a donar a conèixer la figura d'un personatge tan important per a la nostra nació i la nostra Església. I que l´exemple d'Eiximenis ajude els nostres bisbes a assumir la llengua del nostre poble.
