La Unió Internacional de Forners i Pastissers (UIBC) ha escollit Salvador Pla, de la pastisseria Momplá de València, el millor pastisser del món. És una notícia discreta, però que valora la dignitat d´un ofici antic i que, com tots els relacionats amb el món del forn, em fa aparéixer el somriure als llavis en vindre´m tot de records a la ment.
Els meus pares eren forners, feien pa i dolços però no es consideraven pastissers. Encara que treballaven amb els mateixos ingredients, eren i són oficis diferents. Les paraules ´pastisser´ i ´pastisseria´ han acabat arraconant altres denominacions més antigues que encara s´usaven per a l´art d´endolcir la nostra vida amb llepolies. La denominació ´sucrer´, que s´usava per a designar la «persona que fabrica sucre o que en ven», acabà sent sinònima de ´confiter´ «persona que elabora o ven dolços o confits». Les sucreries i confiteries semblen ara establiments d´un altre segle, desplaçats per l´omnipresent ´pastisseria´. Amb la revifada de l´estil vintage potser tornarem a veure-les aparéixer en rètols comercials. Encara estem a temps.
L´ofici del forn està molt lligat a la nit, al treball esforçat, a la calor i la humitat excessiva però també a l´espai social del forn comunal, l´arròs al forn o arròs passejat, les cuites de coques i mones per Pasqua i a l´intercanvi de receptes i mides. Els meus pares eren molt estrictes amb les mides, les proporcions havien de respectar-se escrupolosament, però això no era molt seguit per les parroquianes, que les alteraven per afegir més sucre o més sagí, o més oli... tot emparant-se en l´expressió ´com més sucre més dolç´, que «s'usa per a indicar que com més mitjans es posen per a aconseguir una cosa, més bona o completa eixirà», per a justificar-ne la desobediència. Mon pare s´irritava i els responia que com més sucre més embafós.
I es que allò que sembla obvi, en llengua mai no ho és. Parlem de tautologia quan fem una «repetició amb una altra forma, sovint innecessària, d'un pensament o d'un concepte ja expressat». És un recurs senzill però molt eficaç perquè fa que actuen les pressuposicions. Quan diem: «bé, què pots esperar?, un home és un home» tot seguit començaran a actuar tots els pensaments que tenim associats a la figura de l´home com a ser social, tot allò que hem aprés a esperar d´ells. Ara bé, entre l´ús intel·ligent de la tautologia i l´abús de l´obvietat: «el futbol és així» hi ha només un mal periodista esportiu de diferència.
