La notícia ha passat desapercebuda enmig d´una calor de Maria Santíssima. La conselleria aixa arrere i no implantarà l´assignatura de religió islàmica. Si les protestes que la fan recular foren per preservar la laïcitat, aplaudiria fins cremar-me les mans; però com traspuen xenofòbia, trenque palletes i dic: si no hi ha classes de religió islàmica, tampoc de catòlica. Comprenc la prevenció d´alguns davant la idea de veure un imam ensenyant fe islàmica a l´escola. Però si som conseqüents no podem fer distincions entre religions. Ho deia Jesucrist: el que desitges per a tu, fes-ho per a l´altre. Que és també la llei de Mahoma: igual per al que pren i el que dóna.

Per obra i gràcia, no de l´Esperit Sant, sinó dels Acords de 1979 entre Espanya i el Vaticà es confirma el pas de l´Estat constitucional a l´Estat confessional. Confessionalisme encobert que la Constitució de 1978 legitima: no conté una declaració de laïcitat com la Constitució de 1932; i, tot i afirmar que «cap confessió tindrà caràcter estatal», destaca la «cooperació amb l´Església Catòlica» en base al suposat component sociològic del país. Així doncs, la Religió com assignatura és constitucional en aquesta vall de llàgrimes que diem Espanya. Altra cosa és que s´haja d´impartir a l´escola, que jo crec que no; o que el dret d´uns a rebre religió genere obligacions en altres a cursar una alternativa (imposició de l´il·lustre gremi dels bisbes).

Potser caldria una assignatura contra l´analfabetisme religiós. Una Història de les Religions per a tothom, perquè l´alumnat no crega que Herodes, per ser rei, també esquiava per Nadal a Vaquèira-Beret (o era Vaquèira-Betlem?); perquè sàpiga que Jesús era d´un país xicotet i que també parlava una llengua minoritària que era l´arameu; perquè veja com són de semblants catòlics i musulmans: uns feien les Croades, altres la Guerra Santa; uns tenien inquisidors, altres talibans; uns veneren màrtirs, altres suïcides... I uns i altres són masclistes, militaristes i dogmàtics.