He dit moltes voltes que l´accent diacrític aprofita sobretot per a fer moltes faltes. Per tant, seria positiu passar de 28 paraules a 15. Mirem què ha dit qui ho ha estudiat.

En 1950, Josep Giner observà que les paraules que tenen la mateixa forma però són diferents sintàcticament (un nom i un adjectiu, etc.) no es poden confondre, ja que el seu marc sintàctic expressa si és un nom (o un adjectiu, etc.). Giner ho exemplifica amb els noms món (el món) i mà (la mà) i els adjectius possessius mon (pare) i ma (mare), i també amb l´adverbi bé (Estic bé) i el nom be (sinònim de corder). Arriba a notar que els possessius demanen un nom (ma + mare), mentres que els noms (món i mà) l´exclouen.

En 1973, Joan Solà afegí a la sintaxi que les paraules han d´aparéixer en marcs discursius semblants: la forma clau és l´expressió de tres noms (la clau, el clau com a classe de tatxa, i el clau com a classe de dent); però ni parlant ni llegint interpretem malament la forma clau. En 1997, vaig notar que la grafia havia de ser igual, però no la pronunciació (l´os de l´esquelet i l´ós). A més, si parlant no ens enganyen tampoc llegint.

Giner remarcà que molts cursets queden reduïts a poc més que l´aprenentatge memorístic d´accents inútils, els quals només són útils quan un gramàtic els escriu en una pissarra. També notà un error de «tots els gramàtics valencians»: donar a l´accent diacrític una utilitat que no té. Finalment, proposà que fóra «potestatiu». Si u pensa que cal, que el pose, com ara si un carrer es diu del Cós del Bou (Tarragona); o si trobem confusionari Eixa dona dona molt, usem Eixa dona dóna molt.

L´AVL i l´IEC han actuat com si Giner i Solà no hagueren dit res. Començament de l´AVL: l´accent diacrític «permet distingir paraules homògrafes que tenen un significat diferent». L´IEC, igual. I, si mirem la llista, trobarem que conté les paraules que Giner argumentà explícitament que no es podien confondre (el món i mon pare, etc.). La majoria de les 15 paraules pertanyen a categories diferents.

Repetim-ho: és millor 15 paraules que 28. Però ¿no convenia fer la modificació a partir de les aportacions de Giner i Solà? Una mala modificació només pot comportar que n´hajam de fer una altra d´ací a uns anys. L´IEC ha fet autocorreccions significatives (un exemple: en 1995, canvià corregnar i arrítmic per coregnar i arítmic; en el 2017, tornà a corregnar i arrítmic).

Ben mirat, ¿no seria positiu que les modificacions i les normes noves estigueren a prova durant un període? D´errors, en fem tots. I rectificar és de savis.