Ray Loriga, en una entrevista a televisió, va dir que per a escriure, no recorde si també per a inspirar-se, llogava una habitació d´hotel al centre de Madrid i es recloïa, com un esquerp ermità, per crear el seu propi univers (tampoc en sé l´estricta literalitat). Estava casat i amb fills però aquestes contingències tan mortals no eren cap impediment. Karl Ove Knausgard, en el seu imponent escrit autobiogràfic, en Un home enamorat exactament, conta que s´havia arrendat una habitació en alguna casa de Malmoë pròxima a la seua, per poder concentrar-se en l´escriptura, i bona part del matí la consumia rondinant, bevent cafés i fumant sense parar.
Tot i que la família que tenia no li suposava un obstacle insuportable sí que, confesa amb el descarnament que comporta la seua visió literària, manta vegades maleïa aquella carícia que, per molt dolça que fos, erosionava la seua soletat cercada . Sospite que deu ser gent embolicada, que va a «su puta bola», com diu Pepín Tre, cantautor de les catacumbes boiroses de la nit. És per això que quan un escriptor dóna les gràcies a tota la seua família, fills inclosos, se les tenen tan merescudes que només esmentar-les hauria de ser considerat un acte de cinisme i una mostra imperdonable de vanitat. Sí , ja sé que qui ha escrit una tesi doctoral ha de passar pel tràmit d´agrair a pares, cònjuges o fills, les hores i hores que els ha substret de la seua companyia, però, si se seguix agraint tan alegrement acabarà cadascú agafant el seu propi camí, perquè la befa serà inacceptable. «Però dels xiquets qui s´ha encarregat mentres tu, que ara em dones les gràcies , ... ?»; pura quotidianitat.
I també hi és l´adaptació del món que envolta l´escriptor . En vaig conèixer un , premiat a nivell nacional, que passat poc més d´un any, ja no recordava el meu aspecte. El vaig guipar de seguida: no volia que el meu aspecte enterbolira el seu pensament en el senderol de la imaginació que en aquells moments travessava. «Au revoir», està bé això, però crec que som els lectors els qui hem d´agrair a les famílies d´aquests maleïts egoistes els regals d´una virtut que podem gaudir a la distància. Bon agost a tothom.
