La immigració sense control i desbocada s´ha convertit novament en un camp de confrontació política, com si algun dia haguera deixat de ser-ho.Qui van abanderar un nou model, unes noves formes d´enfrontar-se a eixe primeríssim repte després de l´acollida de la nau Aquarius, no sabien que això faria esclatar el problema de la immigració en una Europa desunida i falta d´organització?. Eixos mateixos critiquen al nou PP de Pablo Casado en la que diuen «derechizació» del seu discurs contra la immigració il·legal i als Ciutadans d´Albert Rivera per cridar a les coses pel seu nom. I miren cap a un altre costat quan el verdader problema els esclata en les mans al Govern.La crisi de la reixa a Melilla, amb un atac premeditat i planificat, hauria de fer-nos meditar sobre la gravetat d´un problema on no servix lamentar la falta de mitjans (no són ara govern?) o apel·lar a l´herència rebuda.

Fa falta una política d´Estat sobre la immigració i una acció europea que brilla per la seua absència davant de la major crisi humanitària des de la II Confrontació Mundial. Hi ha molta demagògia quan es critiquen líders europeus pel seu paper davant del principal repte que té Europa. Eixa és una postura fàcil, sobretot quan oculta una buidor de plantejaments, quan no de solucions, com succeïx amb el president Sánchez. M´agradaria que el líder nacional abordara l´assumpte sense tant adamisme i amb la mateixa transparència i realisme que ho fa, per exemple, el president d´Hongria, Viktor Orban, molt criticat pels seus plantejaments per l´esquerra, al alertar que la crisi migratòria amenaça de fer explosionar la Unió Europea, i que no es tracta d´una crisi de refugiats sinó d´una onada de migració moderna, cada vegada de majors dimensions, que amenaça no sols al continent europeu sinó també el seu sistema de valors. Per molt menys, però per eixa claredat d´idees, va ser molt criticat el nostre cardenal Cañizares des de l´esquerra, acusant-lo de xenòfob.

Este és un debat que el pensament únic no ha permés fins hui al nostre país. Un debat impedit per una esquerra que se sent com l´única legitimada per a tindre una posició institucional respecte d´això, desconeixent que la fragilitat numèrica dels suports parlamentaris d´este Govern, és la mateixa que fa aigües en el seu discurs nacional sobre la immigració, on el diàleg és urgent i no pot sucumbir per una crítica fàcil als seus adversaris polítics, com ha fet recentment davant de l´enduriment del discurs migratori del centre dreta espanyol. O entre tots els grups busquen una solució, deixant fora la demagògia, i d´acord amb Europa, o lamentarem en un futur no molt llunyà les decisions preses cara a la galeria, sense valoració alguna del seu repercussió per al futur del nostre pais i d´Europa.