Fa poc s´ha donat per controlat l´incendi de Llutxent, que ha afectat a 5 municipis més i que amb unes 3.200 has (provisionalment) és l´incendi més greu patit enguany en territori valencià. Esperem que no hi haja cap altre tan gran, ni tan sols la meitat. Com és lògic els mitjans de comunicació han donat una informació intensiva del fet, però de vegades ha hi hagut un excés de tremendisme, truculència i «morbo» innecessari, injustificat i pitjor encara, contraproduent. Declaracions alarmistes i poc realistes, com les de l´alcaldesa de Gandia no ajuden molt. No té sentit comparar aquest incendi amb els de Grècia. Ací per sort no hi ha hagut víctimes, ni les superfícies són comparables. En general la resposta dels mitjans d´extinció ha estat més encertada i coordinada; sempre millorable, clar, però molt diferent de la grega. Per tant, tot i entendre la preocupació de l´alcaldesa, cal demanar un poc de mesura i sang freda en moments dramàtics com aquest.

Sense voler minimitzar els fets, cal recordar que, malauradament, al nostre país hem patit incendis més grans que aquest, amb relativa assiduïtat. No és, ni molt menys, un dels més grans de la nostra historia; i per sort, no ha hi hagut danys humans, cosa que, lamentablement, no podem dir d´altres episodis més greus.

Hem d´aprofitar per extreure lliçons i conseqüències, però amb serenitat, amb dades i sense tremendismes. Per començar, que l´incendi més gros de l´any siga un incendi «natural», originat per un llamp, posa de relleu que els incendis per causa humana, que són estadísticament els més abundants, aquest any almenys, (i jo crec que també es pot afirmar per als dos-tres darrers) han estat controlats amb prou d´eficàcia. No podem quedar-nos tranquils, però eixa és la via en la que cal insistir: evitar i disminuir sistemàticament, les causes humanes, especialment en l´apartat més important: les negligències, accidents i imprudències.

Els incendis per llamps són una minoria, al voltant d´un 20% en promedi, tot i que aquesta proporció augmentarà en la mesura que tinguem èxit en controlar els incendis per causes humanes, que són estrictament evitables. No obstant, aquests incendis naturals poden ser greus, com hem vist. Aquests focs originats per llamps requereixen una estratègia diferenciada, que segurament pot ser encara molt millorable.

Sorprèn, i molt, que el llamp caiguera per la nit, sobre les 2 de la matinada, sembla, i que no va ser detectat fins quasi les 15 h del dia següent i per un particular que va trucar al 112. Realment avui tenim tecnologies i ferramentes disponibles per fer front a aquestes situacions. Per començar les previsions meteorològiques ens poden aportar amb dies d´anticipació la probabilitat de tronades amb llamps i, amb una certa aproximació, els llocs i condicions d´aquests fenòmens. Després hi ha ferramentes informàtiques que permeten detectar on han caigut els llamps amb molta exactitud. Finalment si al dia següent no es veu fum per què hi ha el que es diu un llamp latent, caldria sistemàticament fer un seguiment de la zona afectada per detectar aquests llamps que originen un foc que cursa de manera lenta i amagada. Els drons i avions equipats amb càmares d´infrarojos podríen detectar almenys bona part dels casos. Segurament açò serà car, però pensem només un moment el cost que haurà suposat els quaranta mitjans aèris actuant durant dies, les dotzenes de mitjans terrestres, els nombrosos efectius humans, els danys materials ocasionats, els reallotjaments, etc., per no parlar dels danys ecològics. Detectar a temps aquest incendi en les llargues hores que va estar el llamp cremant inadvertidament, ens hagués resultat immensament més barat, siga quin siga el cost d´aquests vols especials de detecció de focus de calor (i que s´han emprat, a posteriori, per detectar focus resistents dintre del perímetre controlat).

Altre factor a considerar, són les urbanitzacions i edificacions disperses per la muntanya, siguen ja habitatges o granges, o altres construccions humanes. Està clar que defensar-les és un a prioritat, però quan abunden aquests objectius dispersos en un territori, la lluita contra el focus principal i l´estratègia general contra el foc es complica molt. Potser siga tard per actuar contra urbanitzacions i instal.lacions ja molt consolidades, però abans d´autoritzar noves construccions, o de legalitzar-ne d´antigues, caldrà tindre molt en compte aquest risc. I per les construccions ja consolidades, de vegades amb dubtosa o nul.la legalitat, hi haurà que aplicar mesures per a que no distraguen gran part dels esforços d´extinció d´uns equips que sempre seran limitats.

Ara es parla molt, de manera poc científica i poc rigorosa, crec jo, de nous grans incendis, virtualment incontrolables, terrorífics, inevitables,... Però qualsevol gran incendi ha sigut, almenys durant un temps, un menut incendi que, de ser detectat a temps i amb una ràpida intervenció, podria no convertir-se mai en un gran incendi, com per sort ocòrre en molts casos gràcies a eixa detecció i primera intervenció ràpida. Qualsevol gran incendi ha sigut, en el seu origen, un foc encés per humans que mai hauria d´haver-se encés i que es estrictament evitable o un llamp que, si és latent, també es pot detectar abans de començar a cremar a gran escala. Invertir en aquestes fases inicials és molt millor que invertir en les fases posteriors.