La frase «L´Afrique comence aux Pyrénées» va ser emprada al segle XIX, amb aquesta expressió es va manifestar una actitud clarament crítica envers la realitat que hi havia al sud del Pirineus, volent remarcar les diferencies amb la resta de Europa, o siga entre el retard ibèric i els vents de canvi que hi havia a dalt. Certament, no podem deixar d´apreciar certa dosi de xovinisme en la frase, ni ignorar la dualitat que en molts moments ha existit entre el progrés del continent i la reacció a Espanya. Tanmateix, constatem com a nivell de pensament va anar formant-se a finals del segle Espanya un corrent europeista i de progrés.

Doncs, després de la curta experiència republicana, i la llarga nit del franquisme, estem incorporat de ple a Europa, i no sols en tant que membres de l´ Unió Europea, sinó, en relació a valors i perspectives. Existeixen, però,tota una sèrie de manifestacions, de tradicions festives o d´altra mena, que al meu parer contrasten amb la modernitat. Quan escric aquet papers, diàriament podem veure les escenes dels tancaments a Pamplona, i curiosament, la premsa i els informatius dediquen espais rellevants a una activitat de pura exaltació de la valentia masculina, una valentia absurda, irracional, i en la qual la gent es jua la vida o l´integritat física sense cap objectiu.

Al País Valencià, i òbviament també a altres indrets, no manquen tradicions equivalents, encara que menys conegudes o rellevants, cas dels bous al carrer,i, si mirem a la resta de l´ estat toparíem amb més exemples practiques tradicionals que sorprenen als europeus. Llavors, caldria preguntar-se si no va essent hora de reformar, o al seu cas de prescindir, de tot allò que no s´ajusta uns criteris de progrés, de racionalitat. De segur que alguns elements d´eixes tradicions podrien ser conservats, sempre,doncs, conciliant-les amb els drets dels animals, del dret a la vida de les persones i altres valors socials.

Hi ha peculiaritats de la península que deurien estar en l´agenda de la modernització, com serien les que afecten als privilegis de l´Església Catòlica, com som les fiscals, no pagar pel l´IBI per exemple. En aquest ordre de qüestions, el gest de la presa de possessió del nou govern, sense el crucifix damunt la taula, és una bona línea a seguir. No puc deixar d´esmentar altra peculiaritat: el de la tomba de Franco, tema sobre el qual, cal mirar i veire si a Europa trobem algun cas semblant, tot i considerant, que a gran majoria dels seus estat han existit caps d´estats nazis o feixistes i cap d´ ells esta soterrat a un lloc públic i d´honor.