Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un erudit barroc

Onofre Esquerdo i Sapena (València, 1635-1699) fou ciutadà de València i els seus pares eren originaris de la Marina. Va ocupar diferents càrrecs en l´administració foral i municipal, i arribà a ser jurat en cap en dues ocasions. El contacte amb els arxius institucionals el degué d´afeccionar a la història i va reunir una biblioteca important. Com altres erudits i estudiosos de l´època, va copiar o fer copiar aquelles «memòries» que considerà interessants; i algunes, tot i no ser obra seua, varen ser considerades fruit del seu enginy. En aquells treballs recopilatoris de dades i notícies, de vegades s´hi contenen notícies de caire memorialístic que, en alguns casos, va copiar o redactar en la llengua del país. De major interés, potser, devien de ser les seues Memorias valencianas eclesiásticas y seculares, que Vicent Ximeno indica com a «relación diaria», i en especial el seu Catálogo de los hijos de Valencia y del reyno que han impresso libros y tratados en todas las ciencias y facultades en lengua materna, latina y castellana, intitulado Ingenios valencianos, a la fi del qual s´adjuntava una llista dels cardenals valencians i dels bisbes. Ximeno, que el va veure, no es va estar de llançar-li alguna crítica menor i, potser ara, es troba perdut per sempre, com també d´altres.

Una passió del barroc va ser l´heràldica, i d´Esquerdo és el Nobiliario de Valencia que es conserva en l´actualitat a la Biblioteca Valenciana, on figuren, també, nombrosos escuts familiars a color. El text, a pesar de ser una aproximació molt parcial a la noblesa de l´antic regne de València, presenta un cert interés i va ser publicat ja molt posteriorment, per l´Ateneu Mercantil de València (1963). Però, ens consta que en va redactar d´altres semblants. En relació amb els seus interessos genealogistes caldria apuntar, també, que va traduir en castellà les Trobes del pseudo-Jaume Febrer, unes Trobes que, d´altra banda, no han estat pocs els qui li les han atribuïdes, tot i que no ha estat demostrat totalment.

En qualsevol cas, aquella passió per la història valenciana reflecteix perfectament la situació política i social del nostre territori: una noblesa que anava quedant desplaçada de la política del imperi des de feia més de cent any i que es refugiava en les antigues «glòries» -fossen certes o inventades-, per tal de prestigiar-se davant els seus iguals o per promocionar-se, si calia. Els erudits, els historiadors, servien, així, als interessos dels poderosos.

Compartir el artículo

stats