Un matí d´estiu, vorejant ja la primera gran onada de calor de principis d´agost, parat al cotxe davant d´un pas de zebra, hi va creuar un veí de barri, si fa no fa de la meua edat, amb melena d´un ros artificial que em recordà al Mickey Rourke en The wrestler. De seguida em va venir a la ment un altre individu de la zona que, pel pentinat i per la forma de la cara, era una espècie de doble, gairebé clavat, del Harvey Keitel d´Smoke. Del meu poble em va venir la imatge d´un amic meu d´infantesa, però ja cap a la trentena, muntat amb moto americana, exposant la seua frondosa melena al vent, dic jo si com un acompanyant de Peter Fonda en Easy rider. Els icons del cinema o de qualsevol altra activitat exposada a les grans pantalles tenen el poder d´atrapar i guiar.
Fa una vintena d´anys m´haguereu vist amb una melena, o unes grenyes, que, per algun comentari que he oït, no m´afavorien gaire, i no és que volguera exactament destacar pel meu aspecte sinò que aquest havia de remetre a uns personatges, algú se n´adonaria?, la vida i els gestos dels quals m´atreien. El primer d´ells, aquell intel.lectual outsider i alternatiu (resumint, ser en comptes de tenir) de la sèrie Doctor en Alaska, que des de la seua emissora de ràdio, semblava que ho havia llegit tot i podia parlar de tot (jo, mentre mirava pels meus cabells, m´oblidava de llegir); el segon, més tardà i com a reforç ja més superficial , el Timothy Hutton de Beautiful girls, amb els seus gestos i carantoines (jo, mentre mirava de gesticular, oblidava els continguts).
Els mitjans de comunicació són tan aclaparadors que estimulen la ment d´aquell que en la seua quotidianitat, pobra i limitada, vol alçar el vol. Per tal motiu, no critique la moda actual pels pentinats estrambòtics d´alguns cantants o pels tatuatges dels futbolistes famosos; ara bé, tatuar-se com Messi, no vol dir ni jugar com ell ni guanyar, ni de ben lluny, el que guanya ell. Jo em vaig tallar els cabells quan em vaig adonar que, en aquest territori en què visc, fa massa calor i no paga la pena assemblar-se a ningú a tan alt preu, encara que el meu Rourke particular no pense així.
