La conservació i regeneració de l'espai forestal -que suposa un 50% del nostre territori- ha de ser un eix estratègic en la lluita contra el canvi climàtic, contra la desertització i per al manteniment del paisatge i l'economia rural valenciana. El bosc mediterrani, la forest valenciana, té un component bàsic ambiental i paisatgístic, una funció social ecològica, i poc interès extractiu: un arbre autòcton del bosc mediterrani es calcula que fixa uns 300 kg de CO2 durant el seu creixement. Per tant, la protecció i regeneració de la cobertura forestal i protecció del sòl de les muntanyes valencianes ha de ser l'estratègia més que necessària i urgent en la lluita contra el canvi climàtic. Ha de ser un dels eixos fonamentals de la política en majúscules des de ja mateix.

Ens cal un nou nou marc legislatiu que reforme la Llei Forestal Valenciana par tal d'afavorir la participació i la corresponsabilització dels agents socials implicats en el bosc valencià (Generalitat, propietaris privats, ajuntaments i professionals del sector) i fixe el repartiment de les càrregues i els beneficis socials generats. La riquesa del litoral ha d'arribar als propietaris privats i als ajuntaments rurals que mantenen els espais forestals. Si apliquem el principi de la Unió Europea de qui contamina paga, també hem d'aplicar l'altre principi de justícia social de qui ofereix serveix ambientals al conjunt de la societat valenciana ha d'estar compensat. Caldrà establir mesures positives per assegurar als propietaris de bosc i terres de muntanya una renda familiar garantida, al temps que la nova Generalitat sorgida de les eleccions del mes de maig de 2015 hauria de proposar-se un augment exponencial dels pressupostos en matèria forestal i el foment de la gestió compartida i provada del bosc valencià.

Durant els vint anys de Generalitat en mans del PP de Zaplana, Camps i Fabra es dedicaren menys de 10 euros per hectàrea a l'any de bosc quan es calculava que caldria aproximar la inversió pública a un mínim de 60 euros per hectàrea a l'any durant tots els quatre anys de cada legislatura.

Un nou Pla Forestal Valencià hauria d'haver estat consensuat en el marc d'un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que, l'any 2004, després de no constituir-se mai, va estar desaparegut al si del Consell Assessor de Participació i Medi ambient, de trista vida.

A principis de l'any 2015, el govern de Rajoy va aprovar una reforma de la Ley de Montes que permetia la reclassificació de sòl forestal en terrenys urbanitzables -diuen que per interès públic- al temps que deixaven sense funcions reals davant dels incendis forestals als professionals que més saben del bosc com són els agents forestals. L'oposició d'Els Verds i de tot el moviment ecologista i amants dels arbres va ser rotunda a aquesta reforma del PP: en temps de canvi climàtic, no hi ha major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntiques depuradores naturals de CO2 i garants d'humitat en el medi.

Justament al contrari que volia el PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya per possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La prevenció ha de passar al primer pla de la política forestal en les muntanyes públiques i també en les privades.

Els informes forestals ja ens indicaven en el 2015 que més d'un 80% del bosc valencià no estava ben preparat contra els incendis forestals, arribant a 1 milió les hectàrees amb total absència de qualsevol tipus de tècnica silvícola -d'un total de 1.217.000 hectàrees de la superfície forestal valenciana. A majors inversions públiques en la prevenció d'incendis, hem d'acompanyar l'augment de les subvencions a les tasques preventives dels propietaris privat i als Ajuntaments. Un incendi com el de la Sierra de Gata que acabà amb 7.500 hectàrees de bosc sembla que no va ser suficient incentivador per a engegar urgentment una nova política forestal per a l'actual govern. Ara, amb les més de 3.200 hectàrees calcinades a l'incendi dit de Llutxent, tornem a estar davant de la trista evidència que seguim sense política forestal i tampoc -segons han dit els professionals del sector- sense massa coordinació en les tasques d'extinció. No obstant això, sabem que els incendis són molt difícils d'apagar i més quan no s'han fet els deures quan tocava.

Els Verds, demanem altra vegada al govern valencià la posada en marxa real de la regeneració del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d'espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians, mesures immediates d'evitar l'erosió... Hi ha massa professionals i experts ben preparats a les universitats i centres de formació valencians que en saben com fer. El que cal és una voluntat política clara i decidida d'establir el bosc valencià com a eix estratègic de la política valenciana i no com passa fins ara, que es parla del bosc només quan es crema. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa, per alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l'interior i, al temps que depurador de CO2, és, a més, una font d'ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l'agricultura. I, per si tornara la febre constructora, hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que haja patit un incendi forestal. El més que evident canvi climàtic reclama que els governs progressistes, de la Moncloa i del Palau de la Generalitat es posen urgentment a la tasca de minorar, amb prevenció, les conseqüències dramàtiques dels incendis per a tota la societat i el territori.

És clar que un bosc viu és una eina fonamental i estratègica per a un futur més habitable per a la societat valenciana. Estem convençuts de que l'esforç pressupostari s'ha de fer en estratègia forestal i agropecuària conjunta i globalitzadora que done estabilitat i seguretat de futur als pobladors de les zones rurals valencianes. Si el pressupost continua posant-se en extinció, seguirà gastant-se en incendis.