Els gomàtics, com diu el titular de la columneta de hui, allarguen la vida dels pneumàtics (o neumàtics), si algú els fa canviar d´utilitat i, a més de conservar la seua condició pneumàtica, muten a la funció de flotadors salvavides, que servixen per a aprendre a nadar, per a jugar dins de l´aigua o per a, tanquil·lament, levitar damunt d´eixa peça en aigües tranquil·les o agarrar-s´hi en les braves. La paraula «pneumàtic» fa referència a ´recipient disposat adequadament per a contindre aire comprimit´. Per tant, el revestiment de les rodes dels vehicles actuals (les antigues de carro, no) és un pneumàtic, però, concretament, la cambra d´aire interior d´eixa peça, quan n´hi ha, de la coberta de cotxes, camions o tractors és un «gomàtic» quan s´usa com a flotador. La saviesa popular inventà eixa paraula per a eixa nova (en el seu temps) funció del pneumàtic, i seguim usant-la. El Diccionari de la Vall d´Albaida la definix com a ´deformació vulgar de la paraula ´pneumàtic´ (mescla entre la paraula «goma»+ «pneumàtic»). Normalment se sol fer una especialització i així es designa la cambra de les rodes grans i aquelles usades com a salvavides procedents de camions, tractors, etc.´. Eixa paraula no és, encara, normativa, però algú, com ara Emili Gascó, tota una institució en l´ensenyament i en la lluita per la normalització del valencià, augura que prompte ho serà. En la presentació a Castelló de la Ribera/Vilanova de Castelló, fa dos anys, del llibre El valencià és fàcil (Reclam Ed.), recull de columnetes meues publicades en esta mateixa pàgina de Levante-EMV, Francesc Xavier Martí, ensenyant i lingüiste que cultiva l´autoestima per la nostra parla, va portar, com a convidat a l´acte, un gomàtic autèntic i va reivindicar el seu ús i el seu dret a ser inclòs en els diccionaris de referència. I per a predicar amb l´exemple és l´inductor principal de la presència del «gomàtic» en el títol i en tots els textos del llibre Castellonies II. Relats amb «gomàtic» (Edicions 96), recull d´11 narracions curtes, escrites per escriptors castelloners o relacionats amb l´esmentat poble riberenc, alguns amb nom en el panorama literari valencià, com Juli Alandes, Tobies Grimaltos, Maurici Belmonte, Rafael Estrada, els esmentats més amunt i altres. Tots còmplices dels gomàtics.

El «gomàtic» apareix en el diccionari de la RACV, amb la descripció que comentem, relacionada amb l´activitat de nadar i de salvavides. També la inclou l´utilíssim blog «Eines de llengua», dirigit per Miquel Boronat, un altre lingüiste amb visió àmplia. El «gomàtic» també ha sigut citat per Encarna Sant-Celoni en Al cor, la quimereta i per Maria Josep Escrivà en el seu blog, reivindicant-ne l´ús.

Abans, els xiquets i les xiquetes apreníem a nadar ajudats per gomàtics xicotets. Ara, la menudalla té flotadors salvavides vistosos, maneguets, jupetins d´aire, melons de suro, etc. Però els més majorets i els adults seguim gastant el prosaic, però útil, «gomàtic» (de camió o de tractor) per a activitats més o menys divertides. Ara falta donar-li categoria normativa. Categoria d´ús ja en té.