La Sra. Bonig s´ha escandalitzat perquè el Sr. Enric Morera, President de les Corts Valencianes, ha considerat injusta la presó preventiva dels líders independentistes catalans. Però no sé si la Sra. Bonig sap que Amnistia Internacional ha desautoritzat la Justícia espanyola en relació a la presó d´aquests líders. I és que davant la regressió (i repressió) de les llibertats, Amnistia Internacional no podia callar.
AI ha demanat que es retiren les acusacions de sedició i de rebel·lió sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més de 300 dies i la seua llibertat. AI no només ha demanat això, sinó que també ha acusat el Tribunal Suprem espanyol "d´agreujar aquesta injustícia" que és l´empresonament dels dos Jordis. La Sra. Bonig hauria de saber que AI ha considerat les acusacions de rebel·lió i de sedició com a "injustificables, i per tant han de retirar-se", segons ha declarat la Sra. Gauri Van Gulik, directora d´AI per a Europa. Per això AI ha afirmat que "la prolongació de la presó provisional constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del dret de llibertat d´expressió i de reunió pacífica", com ha defensat Enric Morera.
AI demana que els dirigents independentistes siguen posats en llibertat, ja que els càrrecs de sedició i de rebel·lió contra aquestes persones són "injustificats i han de retirar-se". Adriana Ribas, coordinadora d´AI a Catalunya, ha definit un pres polític com "la persona que sense haver fet ús de la violència ni haver-la propugnat, es troba empresonada només per la seua ideologia política, religiosa, per orientació sexual" (Avui 22 de febrer de 2018).
Per a AI, tant Sànchez com Cuixart "tenien dret d´expressar opinions contràries a les decisions del Tribunal Constitucional, com també d´organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya". Cal recordar que ni la Justícia britànica es va atrevir a acusar Ghandi de rebel·lió, per haver defensat la independència de la Índia. Però és evident que l´Estat espanyol no s´assembla ni de lluny, al Regne Unit de la Gran Bretanya.
En el seu informe anual, AI també critica l´ús excessiu de la força que va utilitzar la Policia Nacional i la Guardia Civil l´1 d´octubre de l´any passat, cosa que no reconeix el coronel Pérez de los Cobos (coordinador policial l´1 d´octubre), que lluny d´acceptar la desautorització d´AI, va afirmar que "no hubo cargas policiales sino actuaciones para hacer cumplir un mandato judicial".
Sembla mentida que en ple segle XXI, l´Estat espanyol continue perseguint les idees, ja que per una part diu que els independentistes poden pensar el que vulguen i presentar-se a les eleccions i alhora els tribunals els empresonen pel que pensen. I és que l´Estat espanyol pretén guanyar als tribunals el que no ha pogut guanyar a les urnes. Més encara: el govern espanyol no ha respectat el resultat de les eleccions del 21 de desembre, amb una àmplia majoria sobiranista, obstaculitzant l´elecció de Puigdemont com a President de la Generalitat. Fins i tot l´exvicepresidenta Sánz de Santamaría (que no té cap potestat per decidir qui ha de ser el president de la Generalitat de Catalunya) es va atrevir a dir, sense cap mena de rubor ni de respecte democràtic: "Tant costa sacrificar un català?".
Quan la Justícia espanyola queda desautoritzada per Amnistia Internacional, deu ser perquè s´assembla a aquells altres tribunals que el salmista denuncia: "¿Sentencieu entre els hòmens amb raó? Conscientment cometeu injustícies" (Ps 57:2-3). Fins i tot el Sr. Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional, ha afirmat que "el govern espanyol s´ha entossudit a prohibir-ho tot i obliga alguns jutges a fer el ridícul".
El Sr. Rajoy, que deia que defensava el respecte de la llei i la separació de poders i la independència del Poder Judicial, hauria de reflexionar seriosament per la seua actuació davant el procés català. Vore´s qüestionat per una denúncia d´Amnistia Internacional, que ha desautoritzat la Justícia espanyola, no és, precisament cap premi a l´actuació del Sr. Rajoy.
La falta de credibilitat democràtica del govern del Sr. Rajoy, que no acceptà els resultats del 21 de desembre, és molt gran. Com ha dit molt encertadament Jordi Cabré (Avui, 27 de febrer de 2018), "L´Estat ha arribat al cap de carrer: si no poden evitar que votem el que votem, provaran d´evitar que pensem el que pensem". El problema per a l´investidura (deien) era el president Puigdemont. Després ho va ser el Sr. Jordi i després el Sr. Jordi Turull.
Per cert: que el Sr. Rajoy diguera, en referència a la investidura del President de Catalunya, que el Parlament hauria d´elegir "un presidente limpio", és esperpèntic, després que el PP ha estat considerat el partit més corrupte d´Europa.
