Els franquistes repetiren durant tants anys el seu «relat» interessat que pareix (per ser benpensant) que han acabat creguin-se'l. Aleshores, mantenir que Franco no afusellà a ningú és una mentida tan gran com senzilla de desmuntar. Solament cal revisar la mateixa documentació franquista dels consells de guerra militars permanents que es crearen a l'acabament del conflicte militar i que condemnaven a mort per «adhesió a la rebel·lió» (no per delictes de sang). I cap sentència de mort d'aquests no es portava a cap sense el coneixement i vist i plau del ´Generalíssim´. Cap!!!
Per altra banda, la dictadura durant 39 anys ens maltractà com persones (molts lluitaren i ho pagaren amb presó, exili, quan no mort) privant-nos dels drets fonamentals i llibertats polítiques. Però, malauradament, no va haver força política i social suficient per canviar el règim (que a més es beneficià d'allò que s'anomena «geo-estratègia-política» mundial). Doncs, aleshores, amb una democràcia consolidada, sis plau, que ens deixen en pau i no insulten la nostra intel·ligència amb mentides tant grolleres.
Tanmateix, respecte al fet que Franco morí al seu llit (pel que conten no massa «pacíficament») i que «alguna» dreta utilitza com argument contra l'esquerra. Recordar que no ha sigut l´únic dictador que ha mort al seu llit. Així i per parlar-ne d´alguns, i que aquells no dubtarien en titllar-los de «dictadors d'esquerres», Stalin, Mao Zedong, Fidel Castro, Enver Hoxha o la família de dirigents de Corea del Nord, també han mort al seu llit. A qui li atribuïm el fracàs? En tot cas, em pareix un argument molt groller!
Igualment, després de 39 anys de manipulació de la història al servei d'un adoctrinament nacional-catolicisme prenyat del conservadorisme més ranci, aplegà la democràcia i per múltiples raons (estructures de poder franquistes que seguien/eixen pervivint, per por, prudència, incapacitat i quan no simplement per falta de voluntat política) no s´ha pogut canviar el «relat» franquista. Però, ni tan sols, «democràticament» hi hagut una reivindicació dels esforços portats a cap per la República per tractar de modificar la societat espanyola a través de l'educació i la cultura (creant escoles, incrementant el nombre de mestres, facilitant biblioteques als ajuntaments, etc.). Un esforç digne d'admiració, ja que es portà a cap dintre d´una conjuntura interna i externa greu i complicada - «crack» del 29 i confrontació entre l'ascens del comunisme i les forces reaccionàries al servei dels interessos financers, industrials, comercials i terratinents -.
I Franco que feu? Molt senzill, «decapitar» la cultura tancant escoles, matar, perseguir i depurar el personal docent, així com cremar llibres al crit de "mort a la intel·ligència". Però sobretot, deixar-nos «l´herència» de ser el segon (darrere de Camboia) estat de mon, i el primer de la Unió Europea, en «desaparicions forçades"« concretament 114.226 persones.
Aquest delicte és el més cruent que es pot cometre contra un ésser humà, ja que és la conjunció de quatre crims: detenció il·legal, tortures físiques i psicològiques, l'assassinat i l'ocultació del cadàver per multiplicar el sofriment de les persones properes al desaparegut.
