Demà acabarà el curs de Llenguatge administratiu que estic impartint a personal de la Diputació de València i dels ajuntaments. Crec que és el curs més longeu de la Formació Contínua, en els plans de la Diputació des de 1995, quan arrancà l´aposta més gran per la capacitació de la gent que treballem en l´administració.
Sembla que l´administració no es mou o ho fa tan lentament que només si tens la suficient perspectiva t´adones dels canvis. La formació amb persones adultes és un aprenentatge basat en allò que la persona ja sap, ajudant-la a inferir la norma, fent que se senta còmoda amb les coses que aprén; ja que si no ho fem així, no les aplicarà i tot l´esforç serà en va. Quan plantege algunes qüestions d´estil o de tipografia veig com donen per suposades o per completament acceptades situacions que fa 20 anys trobaven inadmissibles o de molt difícil aplicació: la supressió d´algunes fórmules de suposada cortesia, la redacció en veu activa, l´ús de la primera persona i, més recentment, el llenguatge inclusiu.
Dec a la meua companya Glòria Uchan, que m´ha servit de guia durant 28 anys, aprendre el valor de la paraula ´criteri´ com a «juí o discerniment. Una persona amb criteri. Segons el meu criteri, no es va comportar adequadament» més que com a «norma per a jutjar o decidir una cosa. Criteris d'admissió». Perquè el criteri, entés com a «facultat que permet percebre la diferència de les coses» et dota de flexibilitat, et permet adequar-te al context i escollir l´opció més adequada d´entre les possibles en aquell moment.
Tindre criteri reclama un esforç, un aprenentatge continu, una observació activa de la realitat i demana perspectiva. Una frase que comença per «mai o sempre s´ha dit» segurament serà una frase amb poc de criteri. El conegut aforisme de Joan Fuster: «No faces de la teua ignorància un argument» ho exemplifica perfectament.
Mon tio Paco Giner, llaurador, em regalà un altre consell, vàlid per a totes les esferes de la vida: «l´eina, ben esmolada» en un exemple d´actitud vital, del gust pel treball ben fet, vàlid per al collidor i per la fiscal. L´eina esmolada és l´actualització constant, l´aprenentatge continu i la ment oberta al canvi. Desgraciat aquell que ja ho sap tot.
