La justícia en Espanya no s´arregla ni a trompades (que és com funcionen ací alguns electrodomèstics). El xat dels jutges sobre el procés català demostra que hi abunden els trapatroles. I com que el pitjor judici és el prejudici, si cap d´eixos jutges porta un procediment judicial vinculat al procés sobiranista ha de ser inhabilitat per haver-se pronunciat sobre una causa que ha d´enjudiciar, ja que el judici tindria menys garanties que una escopeta de fira. Ho diu el Tribunal Europeu de Drets Humans i no jo, que sóc més expeditiu i optaria per tirar-lo als lleons i que aquests decidiren la seua sort.

Com en aquell Regne del Revés de la cantautora argentina María Elena Walsh, en Espanya la justícia funciona al revés: és tardana, i justícia lenta no és justícia; està polititzada, i justícia partidista no és justícia; hi ha jutges amb prejudicis ideològics -el xat n´és la prova-, i justícia que no és justa (perdó pel pleonasme), no és justícia. «Com si fórem un país bananer», diu un togat. I tant. Per això hi ha gent que busca justícia en països estrangers, perquè vivim en un país al revés i «en el reino del revés... dos y dos son tres». La idea d´un Consell General del Poder Judicial garant de la independència judicial és el cuc perquè piquem l´ham -que ens hem engolit amb plom i piola inclosa-, perquè en eixa Sodoma corporativa ni Abraham trobaria cinc justos.

A tot açò, què diuen els togats que no han participat en el xat? Callen perquè atorguen, o perquè confonen companyerisme amb complicitat? Amb la vènia de la sala diré que el silenci no és sempre prudent, de vegades és aquiescent. I això que dic dels jutges val també per als polítics que no han soltat mos; però el seu silenci parla perquè els nomenaments del CGPJ estan més arreglats que el nas de la reina Letizia. Ho advertia algú que ara no recorde: «Els polítics controlen la justícia per impedir que la justícia controle els polítics». Toc, toc. Regeneració judicial? Hi ha algú? Sembla que no. O sí? Hola?