La reducció de la jornada laboral diària i de la càrrega excessiva en el treball s'ha reivindicat pel moviment obrer des del seu origen. En el Primer Congrés de la Internacional reconstituïda, més coneguda com la Segona Internacional, que va tenir lloc a París l'any 1889, es va decidir establir el Primer de Maig i reclamar la Jornada diària de 8 hores en tots els països. L'establiment legal de les 8 hores de treball al dia es va aconseguir per la lluita constant de la classe obrera.

El sindicalisme actual ha de recuperar l'antiga reivindicació i iniciar urgentment la campanya per la reducció de la jornada de treball diari i setmanal. En alguns sectors s'ha aconseguit establir 37,50 hores o 35 hores, però no és suficient. Hauríem d'establir un equilibri entre treball, família, oci i vida comunitària. En els anys 90 del segle XX es proposà la reducció de la jornada de treball com a mitjà per a lluitar contra la desocupació, amb acords puntuals en algunes empreses. Solament es va establir legalment, però, una jornada de 35 hores setmanals a França a partir de l'any 2000; una Llei que es va modificar el 2008 i va permetre a les empreses ampliar les hores de treball. La crisi del 2008, després de la caiguda de Lehman Brothers (el detonant del major crack des de la Gran Depressió), va fer que es tornara a plantejar la reducció de la jornada laboral, incorporant treball remunerat i no remunerat i la qüestió de la insostenibilitat de l'actual model econòmic. The New Economic Foundation en el 2010 proposa 21 hores de treball remunerat per setmana o el seu equivalent repartit al llarg de l'any. Es proposa aquesta xifra perquè està molt a prop del temps que homes i dones dediquen setmanalment al treball remunerat.

En el nostre país la durada màxima de la jornada ordinària de treball, l'any 2018, és de quaranta hores setmanals de treball efectiu de mitjana anual, la qual ha de pactar-se en els convenis col·lectius o contractes de treball, o, en defecte d'açò, entre l'empresa i representants de les persones treballadores.

Així doncs, vam continuar treballant massa i açò afecta directament a la salut laboral de les treballadores i treballadors: la sobrecàrrega de treball mata o produeix danys i lesions, en molts casos permanents. Els accidents de treball segueixen una evolució de creixement continu des de l'any 2012: les retallades, legalment establides, i el neoliberalisme van imposar més precarietat laboral i menys inversió en prevenció i seguretat en les empreses; les malalties professionals també continuen en ascens i l´estrès, la depressió o l'ansietat laboral han augmentat el risc de tot tipus de problemes de salut.

Des d'Intersindical Valenciana reivindiquem millor treball i en menor quantitat, cosa que repercutirà positivament en la salut laboral. La reducció de la setmana laboral, en passar de cinc a quatre dies, ajudarà a combatre l'estrès laboral, la pressió arterial alta i la mala salut mental associada a la sobrecàrrega de treball. El professor John Ashton, expert en Salut Pública al Regne Unit, considera que la setmana laboral de cinc dies ha de ser eliminada per constituir una dolenta distribució del treball; a més, creu que establir legalment quatre dies de treball setmanal augmentarà el temps que les persones podran passar amb la seua família i amistats, que faran més exercici i que es reduirà l'atur. En una residència d'ancians de Göteborg (Suècia) es va aconseguir una major productivitat i menys dies de baixa per malaltia en establir una setmana laboral de 28 hores repartides en 4 dies. Aquesta mesura, també, ajudaria a reduir les emissions de carboni i, per tant, a vèncer al canvi climàtic. I, tal vegada, siga un impuls per a promoure relacions igualitàries entre homes i dones.

El contrast en el món laboral és evident: mentre hi ha persones que treballen massa, produint-li danys en la salut i la vida familiar, unes altres persones, amb treball precari, demanden més hores de treball. La reducció de la setmana laboral a quatre dies pot ajudar a millorar la distribució del treball i reduir l'atur. Les condicions actuals del temps de treball trenca la lògica, les comunicacions instantànies i les tecnologies mòbils incorporen nous riscos i pressions, però també oportunitats. El repte, doncs, és trencar el vell rellotge industrial sense afegir noves pressions i viure vides sostenibles en alliberar temps.

En definitiva, Intersindical Valenciana aposta per un creixement que augmente el benestar social a tota la ciutadania, millors serveis públics i treballs; que garantisca la conciliació familiar, l'oci, la participació democràtica i la sostenibilitat medi ambiental. La reducció de la jornada laboral setmanal de cinc a quatre dies possibilitarà que la ciutadania gaudisca de la vida i amb més salut.