Sentint parlar a la nova direcció del PP pareix que el PP no haja governat mai i no hi haja tingut cap responsabilitat política. La llei "mordassa", la desvaloració de les pensions, l'augment de la desigualtat social, la contrareforma laboral, l'aplicació del 155 a Catalunya (que no ha solucionat res), etc., deuen haver sigut coses d'extraterrestres.

En aquest sentit resulta molt contradictori l'ansietat amb què demanen la dimissió de membres del govern quan al PP el Parlament li reprovà almenys tres ministres i cap va dimitir.

Tanmateix, és esperpèntic que Pablo Casado, el diumenge dia 23 de setembre, tragués pit pel seu partit ací al País Valencià afirmant (sense vergonya i sense un mínim sentit de l'honestedat personal i política) que la tasca portada a cap ací al País Valencià per el PP havia deixat "un legat impecable".

No vull ser pesat fent un inventari de tots els casos, alguns no ja presumptes sinó provats pels jutjats, de corrupció. Simplement recordar que hi ha tres presidents de la Generalitat, tres presidents de les diputacions, uns quants consellers i algú que altre alcalde o regidor, tots imputats (i alguns ja en presó) per casos de corrupció. Per no parlar del balafiament dels recursos públics per la política portada a cap de "grans esdeveniments" que ens ha deixat més nets que una llima.

Per altra banda, respecte a la tesi que manté el PP que deu governar la llista més votada (mantenint que sempre ha sigut la seua proposta), no sempre ha sigut així, ja que, per exemple, la primera alcaldia de Rita Barbera (1991) va ser possible gràcies al "pacte del pollastre" (com s'anomenà en aquells moments, ja que fou propiciat per un empresari dedicat a aquesta activitat, la del pollastre em refereix, naturalment) entre el PP i UV (que els donava pràcticament la majoria absoluta) i facilitava l'alcaldia a Rita Barbera. Però, la llista més votà a l'alcaldia de València, fou la llista socialista encapçalada per Clementina Ródenas (amb el 37,27 dels vots enfront del 25,49 de Rita Barberà). La coherència no és el fort dels partits polítics que conten la història d'acord amb els seus interessos a curt termini.

Que en el PP estiguen contents amb l'escrit de la fiscalia respecte a què Pablo Casado no deu ser jutjat pel TS pel tema del seu màster, posa n'evidencia el baix nivell d'ètica i moralitat pública que "reina" en aquest partit, ja que la fiscalia ve a dir en el seu escrit que a PC és molt possible que li regalaren el "títol" (com a altres alumnes VIP) el que passa és que no ja indicis suficients i sòlids (penalment) per demostrar que ell participés en el "regal".

Com algú apuntat, ja dues classes de ciutadans/nes respecte a la presumpció d'innocència, els/les aforats/des i els/les no aforats/des.

En tot cas, i se'm pot acusar de "ventajista", sempre he cregut que el "cas Casado" no anirà judicialment molt lluny, sobretot, perquè als jutges, i a més "alta magistratura" més, també els agrada "fer" política. Com van a aquestes altures del "partit" a deixar al PP sense cap? Impossible!

Per últim, dir com ha dit l'impresentable (i ho dic amb coneixement de causa) Toni Cantó a les Corts Espanyoles (26 de setembre) que el castellà "ha desaparegut" al País Valencià, és una gran mentida. Per cert, la intervenció del diputat Joan Tardà, contestant a Toni Cantó, en aquesta sessió parlamentaria és, senzillament, magistral i recomanable de sentir pel seu to seré, pedagògic, prudent i respectuós amb l´adversari polític!