Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dídac de Vich i el seu dietari

Don Dídac de Vich i de Castellví (València, 1584-1657) fou membre d´una poderosa nissaga valenciana i va ser, encara, protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d´Alzira, on va gastar una part de la seua fortuna fent millores arquitectòniques i decoratives. Entre altres coses, hi donà una col·lecció de pintures de retrats de valencians il·lustres, obra de Ribalta, alguns dels quals encara es conserven al Museu Sant Pius V de València. A la Murta, com els seus avantpassats, Dídac de Vich va ser soterrat, i a aquella casa va llegar, a més, moltes obres d´art i la seua biblioteca. Entre els papers d´aquesta hi havia el dietari on continuà unes inicials anotacions del seu germà Àlvar, que finalment anà a parar a Sant Miquel dels Reis, on va ser copiat -en extracte- i des d´on, després, va desaparéixer, restant-ne, només, diverses còpies. Actualment, la més antiga es conserva a l´Arxiu Municipal de València i l'obra fou editada el 1921, amb un pròleg de Francesc Almarche Vàzquez i en transcripció de Salvador Carreres Zacarés.

El dietari dels Vich l'incià Àlvar, el 1619, i el 1526 -i fins al 1632- les anotacions es converteixen en sovintejades i obra de Dídac. En la còpia de Bertomeu Ribelles figura l´explicació del perquè: «Entre los papeles de don Álvaro de Vique, mi hermano, que con fervor emprendía y con facilidad dexaba, hallé estas memorias de lo que iva sucediendo en Valencia, que por la diversidad notable de los casos me pesó que también le faltase perseverancia en este asunto, como en otros más importantes. Pongo aquí en el principio lo que dexó escrito de su mano, que fue el motivo para que yo lo continuase desde el año 26 en adelante. Bien sé que faltan muchas cosas que ni llegaron a mi noticia ni procuré que llegasen; porque como yo escribo esto solamente para mi entretenimiento, no quise trabajallo mucho, consolado de que saliesse con las imperfecciones que de mi corta diligencia y talento se dexan creer y se deven esperar.».

El dietari dels germans Vich, almenys en la forma que ens ha arribat, és íntegrament en castellà, contràriament a com el va redactar el coetani i també noble Català de Valleriola, el qual, a pesar de les seues veleïtats literàries en castellà, manté la llengua autòctona al dietari, en tant que coresponia al seu àmnit de privadesa. Els Vich, però, ja devien d'haver estat educats en la llengua de Castella, tot i que segur que parlaven la del país.

Compartir el artículo

stats