Quan és més important un llaç groc que qui el porta, quan és més important el llaç i qui el porta que el país que llaç i portador diuen representar, passa que el tal Torra -i els partits que per president tenen a tal treballador d´una empresa suïssa d´assegurances-, no acudí a un acte pel corredor mediterrani que amb la millor voluntat del món, van organitzar a Barcelona la Generalitat Valenciana, l´empresariat valencià, i altres institucions i entitats del Mediterrani.
I no és que el llaç groc no siga públic i notori, i els problemes socials de Catalunya, i la responsabilitat multisecular del centralisme d´Espanya... però resulta que per a la societat valenciana, i la catalana, i l´espanyola, i el sud d´Europa, i la relació entre Europa i l´Àfrica, la necessitat del corredor mediterrani és més important, decisiva, digna de ser compartida com a projecte universal: exactament de liberté, égalité, fraternité.
La impresentable absència de la presumpta presidència de la Generalitat de Catalunya en un acte d´un projecte decisiu per al futur d´Europa, organitzat, entre altres institucions, per la Generalitat Valenciana, ¿indica, per cert, ja en termes d´espantós ridícul, que aquella Generalitat no entén com a suficient que la proposta siga de la nostra? ¿Catalans i valencians no som veïns units per la història, la llengua, l´economia, la geografia, la vida? ¿I no hem de ser protagonistes solidaris del progrés d´Europa, com ho hem sigut al llarg dels set segles que compartim?
Això és així, fins i tot en temps de la possibilitat o necessitat d´usar el llaç groc -i la referència indubtable als polítics presos o exiliats. Encara que el dia de la necessitat d´unir-nos per Europa a Barcelona, pel corredor mediterrani, fóra un dia pròxim al 1 d´octubre. Per cert, el mateix dia del referèndum reprimit el 1 d´octubre de fa un any, aquell dia horrorós, a Barcelona, al carrer Ramon Llull, el ciutadà alemany Adewunmi matà a Feli Bruhn, i la filla Sheila de tres mesos. La Generalitat de Catalunya va tardar 10 dies a fer res, o siga, res: la presidenta del Parlament obrí amb una condemna de la violència masclista, ¡un acte on el President valorà els «resultats» -els seus!- de deu dies abans! I va tardar 13 dies l´Ajuntament de la ciutat: l´alcaldessa va demanar un minut de silenci de refús a l´homicidi d´ «una dona i un bebè». Mentrestant, els veïns de Feli posaven cada dia unes floretes al portal on es produïren els crims, de «gènere» com es diu ara. ¿Què s´ha fet, d´aquelles flors?
