Hem deixat arrere una setmana horribilis per al Govern de Pedro Sánchez. La dimissió de la valenciana Carme Montón, forçada pel seu plagiari treball i per les irregularitats que li van acompanyar en l´exercici del seu màster en Estudis Interdisciplinaris sobre Igualtat, va ser la prèvia. I la crisi centrada per la denúncia de plagi de la tesi del president pels mitjans de comunicació ha sigut el colofó. I que està molt lluny de remetre a l´haver-se obstinat a no assumir les responsabilitats polítiques per tals i sospitoses circumstàncies. El Govern espanyol, cridat a regenerar la vida pública, i que es va encimbellar al poder a través d´una maniobra dissenyada que prenia la corrupció per excusa, va deixanta cadàvers polítics allí per on va.
U (Máxim Huerta) per haver utilitzat l´enginyeria fiscal per a defraudar al fisc i pagar menys impostos; atra (Montón) per beneficiar-se de qualsevol tipus d´avantatges en els seus estudis de postgrau, amb modificació de notes sospitoses i amb plagi en el treball de fi de màster; i, l´ùltim per haver defés una tesi infestada d´irregularitats, a més de per mentir en seu parlamentària (Sánchez).
Sí president, vosté va mentir a posta en seu parlamentària. La seua tesi, com bé sap, no sols no figurava en Teseu, el reposador universitari destinat a divulgar la producció científica doctoral, que tampoc podia ser consultada en la xarxa. La va tindre segrestada en una universitat privada que haurà de respondre, com a poc, per unes pràctiques del tot irregulars que serien innòcues si no afectaren el mateix president Sánchez.
El mateix que, també en seu parlamentària, va posar com llistó la dimissió d´un ministre alemany per una acusació de plagi de la seua obra. Però la seua actuació està molt lluny de predicar amb l´exemple. Està parapetat a la Moncloa, fent fosques maniobres de contenció d´una informació de què ja disposen les cancelleries de tota Europa.
O com s´explica que abans de que ningú ho demanara els seus pretorians divulgaren una anàlisi antiplagi que els experts consultats admeten s´hauria cuinat? I que s´hagen afusellat directament informes i discursos del Ministeri d´Indústria sense el més mínim rubor, com han acreditat diversos mitjans. Finalment, com pot defendre haver comptat en el seu tribunal a un catedràtic que va haver d´avaluar la seua pròpia obra, prèviament escrita en coautoría, però que apareix en el treball científic com a texte original. Vosté sap que va fer un tribunal d´amiguets, i el pitjor de tot és que li haja esclatat i no pensé fer res mes que parapetar-se en el poder.
Sense oblidar les mentides abocades en la contractació de la seua dona, Begoña Gómez, que li ha permés una contractació molt per damunt de la seua qualificació professional. Quelcom impossible per a molts jóvens valencians i espanyols amb titulacions oficials. I que, en altres latituds, haguera sigut ja l´afer Sánchez forçant la dimissió obligada del president per decor davant d´un nepotisme manifest i tracte de favor que algun dia es cobrarà l´institut de marres.
Dos ministres valencians obligats a dimitir en cent dies. Un president que s´aferra al càrrec després d´un escàndol sense parangò, havent mentit al Parlament. Una primera dama que a poques setmanes d´accedir el seu marit al càrrec s´encimbella a una rellevant posició universitària, amb la mentida com a excusa i el favor com a premi. Una autèntica hipoteca reputacional, aquesta sí, de veritat, que tardarem molts anys de llevar-nos de damunt primer els valencians, i a la fí, també els espanyols.
