D´acord amb el màrqueting, «allò que no és veu, no existeix» i, en eixe sentit, resulta exemplificant el llarg camí d´invisibilitat que ha patit tradicionalment l´empresariat valencià. Un camí on les característiques de l´entorn (obertura al mar, absència de grans recursos naturals, etc.) han modelat una forma singular de generar benestar (la via valenciana d´Ernest Lluch). Una realitat tradicionalment invisible amb necessitats empresarials ignorades (corredors mediterrani i cantàbric, formació professional, necessitats de finançament, etc.). Mai la invisibilitat és indiferent per als interessos empresarials, al nostre cas, traduïble en majors costos logístics o financers i una menor competitivitat als mercats.

La invisibilitat es va traslladar també als acadèmics i a la societat civil. Encara que l´anàlisi de l´economia des d´una perspectiva territorial ha gaudit de moments destacables des de la fundació en 1929 del Centre d´Estudis Econòmics Valencians d´Ignasi Villalonga, actualment no existeixen incentius acadèmics rellevants per a convertir l´economia valenciana en objecte d´estudi (la promoció acadèmica orienta a publicar en determinades revistes, castigant la transferència a l´empresa). Destaquen en la memòria col·lectiva la constitució de la Facultat d´Economia de València fa 50 anys i obres de referència dels anys 70 i 80 com La via valenciana, d´Ernest Lluch, la Introducció a l´economia del País Valencià, de Martínez Serrano, Reig, Soler i Sorribes o la Estructura cconómica de la Comunidad Valenciana, de Martínez Serrano, Pedreño i Reig. A partir dels anys 90, malgrat disposar de més dades i materials i de recuperar l´autonomia, el debat sobre l´economia valenciana va decaure significativament...

Tampoc es pot obviar el paper que han desenvolupat en l´estudi de l´economia valenciana les Cambres de Comerç, les associacions empresarials, els sindicats o la Borsa de València. També destacable el paper desenvolupat pels mitjans de comunicació, amb el seu treball quotidià i els seus suplements econòmics. Sense dubte, l´estudi de l´economia valenciana ha existit gràcies a una densa xarxa d´actors que reconeixien una realitat dinàmica.

Afortunadament, des de fa anys també hi ha lloc per a l´esperança... L´empresariat valencià ha pres consciència dels costos de la invisibilitat i vol trencar la seua històrica dèbil projecció social. Així, junt al Consell i la societat civil, està liderant iniciatives reivindicatives on destaca l´acord simbòlic de 2015 -junt als sindicats i les universitats públiques valencians- per a reclamar solucions per a l´injust finançament que patim. També és digne de subratllar el ressò que a tota Espanya està aconseguint la campanya Vull corredor liderada per l´Associació d´Empresaris Valencians (AVE).

L´actual diagnòstic de l´economia valenciana identifica la baixa productivitat, activitats escassament diferenciades, la insuficient qualificació del capital humà o la reduïda orientació innovadora com a principals debilitats. Conseqüentment, els nous escenaris de la globalització, la digitalització, el canvi climàtic o els riscos geopolítics ens situen en una posició delicada que requereix un plantejament prospectiu de les alternatives més adequades per fer front als actuals reptes.

L´evidència mostra com l´empresa valenciana ha anat fent camí partint exclusivament de les seues fortaleses (internacionalització, clústers industrials, cooperació, emprendiment, etc.). Tota una sèrie de pràctiques empresarials, persones i valors que cal fer visibles per tal de deixar de suportar costos innecessaris i perdre competitivitat.

Al igual que la política, l´empresariat i la societat civil valenciana han assumit el lideratge per visibilitzar les prioritats i necessitats de l´empresa valenciana, la universitat hauria de donar un pas endavant d´acord amb la seua triple funció social: oferir formació superior per als futurs professionals, investigar i transferir coneixement a la societat.

De nou, com ja assenyalava el professor Francisco Pérez als anys 80, resulta imprescindible que els acadèmics es llancen sobre una gran quantitat de qüestions concretes i que facen un esforç per connectar directament amb els agents econòmics capaços d'enriquir les investigacions. I, en paral·lel, cal també que els empresaris i professionals trenquen prejudicis i barreres en relació a les discussions públiques.

Eixa és exactament la missió del Workshop d´Economia Valenciana que organitza anualment la fundació Nexe junt a les universitats valencianes: constituir un fòrum de reflexió acadèmica i empresarial on es debata amb rigor sobre els actuals problemes de l´empresa valenciana. I no sols debat, necessitem solucions, és a dir, propostes de millora que els empresaris estimen factibles i rendibles al seu entorn. A imatge del que van ser els congressos d´economia valenciana de 1984 i 1993 cal identificar les oportunitats que té l´empresa valenciana al seu davant, així com proposar actuacions amples i variades que reinventen el model productiu valencià. Un nou model que ha de tornar a ser competitiu, innovador, obert al món i socialment responsable.

Actualment és un tipus d´event únic donat el seu caràcter mestís, ja que es compta amb reputats investigadors com Xavier Molina, Rosa Yagüe, Alfons Crespo, Fiorenza Bellusi o Isidre March, però també amb empresaris d´èxit com Rafael Juan (Dulcesol), Teresa Blasco (Unión de Mútuas), Francisco Valls (Bierwinkel) o Carlos Ledó (Bioval). El debat promet ser profund i, sobretot, pràctic.

Afortunadament, sembrem en un camp on nombroses empreses valencianes -fruit del seu treball- són líders als seus sectors d´activitat, compten amb coneixement expert, treballen en mercats altament competitius i estan fortament arrelades al territori. Amb estos ingredients, sembla viable afrontar amb garanties un projecte de transformació empresarial profund i impedint que la història de la invisibilitat es repetisca mai més.