Eixim d´un nou d´octubre marcat, com ja estem acostumats, per les diferències d´este poble heterogeni, però quin poble no ho és?. Festa i reivindicació, cadascú amb les seua, de vegades amb tensió però enguany afortunadament no ha arribat la sang al riu.
De vegades m´agradaria obrir ments i clavar el missatge de que valencianes i valencians tenim moltes més coses en comú que diferències, més punts de germanor que de confrontació, només que la disparitat fa més soroll i sembla que a molts, ajuda a traure tot el negatiu que porta dins. Amb els pobles, amb les autonomies del costat també passa. Jo opte per sentir-me orgullós de tot allò que ens unix amb els nostres cosins germans, al nord i a l´est. I de les de més enllà aprendre el millor i disfrutar de la convivència.
Enguany hem pogut vore per primera vegada en un lustre els actes institucionals i la informació de la jornada que es presentava tan festiva con tensa, en la nostra televisió pública en el nostre idioma, el valencià que ens fa únics.
Precisament fa uns dies en les vesprades d´À Punt, es va emetre una entrevista, hui viralitzada en què una dona membre del sindicat policial Jusapol es negava a contestar les preguntes en valencià d´un periodista, Juan Nieto, que fart de suportar l´actitud vacil·lant de la convidada va optar per concloure la conversa. El que vindria després és un fragment descontextualitzat del moment, portat a les xarxes per eixa dreta rància que va aconseguir escampar entre els seus el vídeo, entre crits de catalanisme i altres mantres que m´avorrixen tant, quan es tracta d´atacar allò que no es compartix. Milers de paraules tuitejades, carregades de toxicitat cap a un periodista, Juan, que a banda de ser un magnífic professional, encarregat de destapar els casos recents més importants de la trista història de la corrupció espanyola, és bona persona. I com a individu ningú es mereix ser insultat i amenaçat sota l´empara de la llibertat d´expressió. Ofenses irracionals, en molts casos sense sentit, basades en l´odi que alimenta la ignorància de qui no es respecta a si mateix, llançant porqueria amagat darrere la covardia d´un perfil fals. Ningú ha de suportar-ho. Esta societat diversa necessita més reflexió al voltant del trist esport del mal desfogament viral en contra de qui siga i el que siga. Hui és el meu company i la llengua, demà serà una altra cosa. Respecte i tolerància , no hi ha un altre camí.
