Ramón Melendi Espina, que portarà el directe del seu últim disc Ahora a València el proper 19 d´octubre -havent penjat el cartell de sold out-, ha fet recentment un concert bàsic a Los40 en el que ha pogut esplaiar-se cantant les seues veritats. Amb tot el lleu ho dic perquè, a més d´exposar els seus èxits, ha aprofitat per a explicar-se davant la polèmica que es creà arrel d´unes declaracions a una entrevista, en la qual li preguntaven pel masclisme general i pel concret, a la música. Ha dit que deixà de ser masclista quan reconegué que ho era. Segons ell, quan neguem alguna cosa no hi ha manera de poder treballar-la, i això és el que s´ha posat com a objectiu, per tal de contribuir a que el futur -que inclourà a les seues tres filles- siga més igualitari.
En un discurs que durà uns minuts, va rebre una gran ovació del públic en dir -entre d´altres coses- que «la sociedad es machista porque le tenemos un miedo a las mujeres que te cagas», i perquè des de menuts als homes se´ls ensenya a reprimir la seua part femenina, que baix el seu punt de vista té a vore amb l´empatia, la intuïció i la sensibilitat que -segons indica- s´establixen com a aptituds inadequades per a ells perquè es consideren punts febles del ser. Esta manera de pensar, que no em ve gens de noves i que entenc en part, al·ludix a temes com l´educació i la cultura sobre les que mai incidirem suficientment. Però ha hagut una altra qüestió implícita que m´ha deixat pensant: la de l´estructura social i el poder. No només la de gènere, sinó la global. Quan al cantant asturià li han anunciat que rebrà un premi a la seua trajectòria a Los40 Music Awards, ha comentat que a tots els artistes els agrada ser reconeguts en el seu treball, donat que són una miqueta vanitosos.
Veritablement, però sols els artistes? Va a ser que no. Per cert. Ha sigut l´aniversari de Bruno Mars, i ha penjat un vídeo humorístic en el que se li veu envoltat de bufes dauradades, menjant a mos redó una tortà personalitzada, front al cantautor internacional del moment. Davall de la publicació, este comentari: «Saps que has triomfat quan pots contractar a Ed Sheeran per a què et cante aniversari feliç». En la celebració i en la lluita, l´humor és bona collita. Però la competència com a valor, sovint, em sona malament i em deixa un regust agredolç. Pot ser siga l´única. Seguiré escoltant.
