Donarà molt que parlar; fa un dau dibuixat, eren les expressions més sentides després de la seua victòria davant del campeonísimo Soro III, que en la gran majoria de pronòstics tornava a aparéixer com el més seriós aspirant a continuar lluint la corona de campió. Què va passar a Guadassuar perquè Àlvaro Francés eliminara a una figura de la talla de Quico?
Moltes són les variables que van confluir en este sorprenent resultat. La primera i principal: Francés porta anys demostrant una exquisida qualitat tècnica que li fa estar considerat com un dels jugadors més ortodoxos dels que hui xafen els trinquets valencians. Ja no és aquell juvenil amb projecció. Porta mesos avisant de les seues intencions. Es va confiar Soro III? No és l'estil del de Massamagrell. Res d'això. Quico disfruta de l'Individual, vol ser campió; es prepara a consciència però amb el de Guadassuar es va trobar amb un pilotari que res havia de perdre i molt que guanyar.
Eixa batalla psicològica va atenallar SoroIII i va donar ales a un Francés que conforme avançava el dolc se sentia més segur veient com el seu rival no era capaç de trencar-li el joc de fer. Arribaren els seus padrins a donar dos jocs d'avantatge en les travesses. I van véncer: 60-45. Molts es van recordar del que li va passar el passat any a Puchol II en la semifinal de Vilamarxant davant de Pere Roc. És evident que les forces cada dia estan més equilibrades. Pot inclinar la balança un feridor com Oltra que castigà a Soro III fins a fer-li patir en el dau. Eixa és una variable important, molt important. La principal arma utilitzada per Francés va ser la jugada de dau. Ho va fer perfecte. Botant a l'altura del set i mig i tancant-se en la paret. Mai es va equivocar. Va insistir en eixa pegada que va desesperar a Soro III al no poder utilizar, com ell haguera desitjat, la seua poderosa pegada per davant.
Una altra variable va poder ser la de la sort. A Quico li tornaven moltes pilotes jugades a les galeries, però ací cal recórrer a allò de que la pilota sempre li diu a qui més juga... Esta victòria de Francés fa que totes la mirades es dirigisquen cap al pilotari de Petrer, de la inesgotable pedrera de qualitat que ens oferix el club d'aquella població.
És Francés un altre exemple de perseverança per a arribar a les cimes, com ho va ser al seu dia Miguel. La seua pròxima cita serà a Massamagrell contra Pere de Pedreguer, un mitger que no descarta arribar molt lluny. No seria el primer. De fet, un company seu, Nacho, ha eliminat a un rest consolidat com Fageca. Ens obri l'Individual de 2018 les portes a una nova era en este esport?
