Acabem de tancar un Nou d´Octubre únic. No sols per la presència del president Pedro Sánchez, sinó pel la cantitat de dones guardonades. Igual que Sánchez va voler conformar el seu Executiu amb el nombre més gran de dones en la història d´Espanya, el president Ximo Puig ha volgut que el reconeixement de gènere s´antepose als mèrits que ens reconeixen com a valencians.

La presència de Sánchez, no obstant això, oferix un pobre balanç. Res de compromisos tangibles en matèria de finançament o inversions. Ni tan sols per a blindar estos en la modificació de l´Estatut que s´està discutint ara en les Corts Generals. Però, al contrari, sí ens ha brindat amb un atemptat a la nostra denominació oficial: s´imaginen que un altre mandatari haguera cridat «Llevant» a esta terra? Perquè ho va fer, i ningú ha criticat l´ús d´esta denominació inadequada d´infaust record.

Si hi ha quelcom que reconéixer-li és haver trufat el seu discurs amb la força dels ismes. Sobreïx d´ells el feminisme més ranci que ha portat a fer, de molts dels premiats, un al·legat de gènere, guardonant la ruptura de sostres de vidre per tan sols eixe mèrit. Com ha succeït amb les rectores de la Universitat de València o la Jaume I de Castellò. O amb Carme Alborch, que ho ha sigut quasi tot al servici del partit que hui deté el poder de la Generalitat. ¡Quin gol li han colat a Compromís davall les vestidures de gènere al situar en la màxima distinció de la Generalitat una persona de partit lluny dels usos i costums en la trajectòria dels premis.!

Un altre isme a què s´ha referit Sánchez és el de la identitat, que ha trufat el discurs de Puig i la glossa dels premiats realitzada per la vicepresidenta Mónica Oltra. Eixe mateix que ha acompanyat la sectària acció del Govern del Botánic i que ha tingut en l´educació el seu camp de batalla, discriminant als castellà-parlants i expulsant el espanyol com a llengua vehicular. Llegat de què pareix sentir-se ben orgullós el president Puig.

Però el més bascós és la introducció del màrqueting en els guardons Jaume I i que els màxims representants de la Generalitat s´autopremien pel dispositiu de l´Aquarius i així com al efecte Sánchez desplegat. És la major acció de propaganda que es coneix en l´entrega dels premis. A més de resultar fàtua si veiem el global de la resposta estatal a l´entrada d´immigrants en molts casos emmascarada en falses raons humanitàries.

Finalment, la referència de Puig al populisme, per a estigmatitzar el populisme de dretes oblidant que el seu suport politic depén d´un altre populisme més perillós. El que ha portat la fam canina a Veneçuela i que hui és el principal suport de Sánchez en el poder, junt amb el colpisme institucional. Populisme també és parlar de corrupció, i permetre que un investigat per corrupció continue sent l´alcalde d´Ontinyent havent sigut triat per les sigles del PSOE. I a això ens té ja acostumat el president Puig.

A través de les seues paraules Puig ha volgut en el Nou d´Octubre afalagar a Sánchez, però el problema és que hem sigut testimonis del fatu que resulta este tipus de discursos i la levitat dels mateixos. Ni les grans dosis de gènere, ni el populisme més fal·laç, ni tampoc esta vegada el discurs identitari han pogut fer creïble unes paraules que s´esgoten en tota Europa.