L´arribada d´una festivitat o efemèride potencia la fibra més sensible de les persones. Tots i totes acaben per sentir-se més orgullosos de les tradicions o del que es festeja. Així passa amb el tema relatiu a la consciència de ser valencià o valenciana, quan arriba el 9 d´Octubre. Els mitjans de comunicació s´interroguen o fan enquestes per a valorar l´actitud de la ciutadania davant el seu territori. Però, ara que ha passat la festivitat i després d´anys de formular-se eixe interrogant, queda en l´aire una reflexió: per què encara eixa pregunta resulta d´interés?

El primer raonament que se´n podia donar és que resulta un tema recurrent per a omplir planes de diaris en estos dies i sobretot perquè hi ha persones dispostes a fer-ho. Per una banda està el professorat universitari. Des que en els anys 60 s´hi va crear un moviment de conscienciació valenciana, les aules s´han mostrat defensores i participants de la consciència valenciana. Aquell fenomen universitari no sols fou important sinó que es va transformar en una flama que s´ha transmés entre diverses generacions que la continuaren després d´acabar els estudis. Per una altra part, dins del voluntariat dispost a escriure de la valenciania, es troben les persones seguidores i promotores de la consciència. Elles, des de l´altruisme, i de forma individual o en col·lectius reduïts, es llançaren a partir de la Renaixença a escampar el sentiment valencianista. Seria llarg el llistat de components de reduïdes entitats valencianistes culturals o polítiques que incidiren amb constància i resignació en la consciència de ser poble. El més destacat és que, malgrat haver estat sempre una minoria, sense ells potser no haguera continuat existint el gentilici valencià i valenciana.

El segon raonament naix del fet que la llei arreplega la condició de valencià i valenciana com un dret adquirit. Fins a l´arribada de l´autonomia, ser-ho no significava molt. Potser tan sols ser membre d´una regió, dins d´un Estat on estes comptaven molt poc. Des que l´Estatut i la normativa vigent van oferir unes oportunitats i uns drets, ja existix realment el col·lectiu de valencians i valencianes per a l´Estat i fins i tot en el context europeu o internacional. Cal no oblidar que sols existix el que té forma real.

Dit tot açò s´entén que la pregunta relativa a la valenciania es realitza en l´actualitat per tres causes: per l´existència de sectors hereus de les minories valencianistes, culturals i polítiques; per la continuació de generacions universitaris que han crescut al caliu del valencianisme de les aules i pel dret que atorga la llei a ser valencià i valenciana. Eixes tres argumentacions mantenen viva la consciència valenciana i fan que siga actual preguntar-se ara per ella.

Tal vegada, el que cal és no sols interrogar-se per l´actualitat sinó pel futur que pot tindre. Què i qui serà el que farà que continue viva la consciència de ser valencià i valenciana? La resposta no és fàcil. Tanmateix, la realitat és que sols si els components d´este col·lectiu assumixen que són un poble fet en el temps i alhora actual, amb personalitat pròpia i sense por a mostrar-se com és, el futur podrà existir. En definitiva, preguntar-se després del 9 d´Octubre, perquè som i existim, no ha de ser més que interrogar-se si desitgem seguir en el temps i com pensem fer-ho. Potser moltes preguntes, però totes resulten necessàries per no perdre la «consciència de no ser res si no s´és poble». La societat valenciana té la paraula€ i sobretot la clau del futur.