Gaspar Guerau de Montmajor va nàixer a Ontinyent cap al 1557 i va arribar a ser catedràtic a la Univesitat de València (1579-1581), d'on va ser expulsat per una conducta insolent. D´origen familiar modest o miserable, el 1577 es graduà de batxiller en arts i començà a fer les contraclasses del professor Llorenç Palmireno, un personatge amb influència dins de la Universitat, i amb qui tingué conflictes de caire acadèmic, una circumstància que, potser, l´abocà a fer classes fora de la Universitat -cosa eu era prohibida. Tot just després de guanyar les càtedres de grec i d´oratòria, el 1578 es doctorà en teologia. Però, sembla que les seues actituds respecte a l'influent Palmireno i a la mateixa institució, provocaren l'expulsió i el seu empresonament.
Readmés el 1586 -és a dir, uns mesos després d´haver escrit la Breu descripció dels metres que anaren a besar les mans a Sa Magestat del rei don Felip, de la qual tot seguit en parlarem-, continuà tenint problemes amb les autoritats universitàries i va ser expulsa de nou i readmés en diferents ocasions, fins que el 1590 és expulsat novament i definitiva i marxarà a Alcalá de Henares on residí fins la seua mort, l´any 1600.
La Breu descripció dels metres que anaren a besar les mans a Sa Magestat... es contextualitza en el període en que Guerau viu a València, després de la seua primera expulsió de la Universitat. Escrita en codolodes, la font d´aquesta corrosiva composició poètica la trobem a l´Espill de Jaume Roig, un precedent bastant recent per a Montmajor i que, sense cap dubte, consultà. De Roig extrau el metre i la rima així com la intenció sarcàstica i crítica, fins i tot àcida, de la lírica. De motius i ganes no li´n mancaven a Guerau, exiliat del món universitari i marginat en la visita reial que Felip II feu a València en febrer de 1586. L´ontinyentí fa valer l´escenari de l´entrada del rei per descriure, un per un, els antics companys, i li aprofità per atacar aquells amb qui s'havia enfrontat. L'obra, però, no arribà a la impremta i no degué circular massa, com ho demostra el fet d´haver estat reincorporat el seu autor a la carrera universitària.
Gaspar Guerau és un dels personatges més inquietants de la literatura cinc-centista valenciana, i ha estat poc estudiat encara. Fou, però, un digne representant de la poesia satírica que tants fruits destacables havia donat a la València del segle anterior.
