21 de octubre de 2018
21.10.2018

A Mª José Salvador

21.10.2018 | 20:04
A Mª José Salvador

Senyora consellera:
Dilluns s'inagurava l'exposició «30 anys de metro» a la que, des del seu gabinet se'ns va invitar. Vam deixar clara la nostra postura com a secció sindical: res a celebrar.
Dies després podíem llegir l'adjudicació per part de FGV pel manteniment i renovació d'aparells de vies als trams de superfície de les línies 1, 2 i 3 de Metrovalencia.
Era l'ultima notícia: un cop de puny més per a desmantellar-nos i fer-nos miques com a servei públic.
Algunes persones complim 30 anys a FGV, algunes ja estaven i d'altres s'han incorporat a mesura que la xarxa subterrània creixia.
Crec que no m'equivocaria si digués que una bona part no veuria en el moment actual motius de celebracions.
Venim d'un llarg túnel amb una gestió digna d'investigació, un ERO amb el qual les treballadores assumirem el que molt possiblement no era responsabilitat nostra i, entre una cosa i l'altra, una ferida de mort que no ha cicatritzat.
Aquests tres anys no han obert cap escletxa per la qual s'haja esmunyit la llum.
Vosté, com a consellera, ens ha deixat frases per al record i, encara a hores d'ara, molt poca presència.
Que vinga a fer-se la foto amb els joves quan es celebra la Setmana de la Mobilitat Europea o que ara inagure l´esmentada exposició no ens agrada perquè no hi ha res darrere.
No hi ha un pla d'acció perquè aquesta empresa siga totalment pública i estiga gestionada amb austeritat des de dalt per persones que tinguen el respecte i el reconeiximent dels qui som el cos i ja vam patir restriccions i retallades. No tenim ja capacitat imaginativa per a pensar que puga ser ajustat a mèrit i amb els valors del bé comú com a eix central.
Han aplicat vostés els decrets que els han vingut bé per fer la seua (encara que foren herència «no-desitjada»), han fet licitacions per a privatitzar serveis i estan deixant caure col·lectius vinculats a la tan manida seguretat.
Tenim el cas de ferrocarrils privatitzats en països europeus, els governs dels quals tornaren enrere després de la desfeta i la manca de seguretat.
Tenim clar com funcionen el telemàrketing i la liberalització del sector serveis i quina diferència hi ha entre un servei públic i una oferta de mercat amb clients en la cartera.
A l'horitzó la seua aposta pel ferrocarril d'alta velocitat i la incapacitat d'autocrítica davant els col·lectius ciutadans que ens repassen molt qualificadament on som, d'on venim i quin és el futur que encara estem a temps dibuixar (perquè per sort hi ha gent que pensa que un altre món és possible).
En quant a la vertebració del territori, una bona gestió no abandonaria les poblacions dels extraradis. No sóm únicament el «metro» del cap i casal, som el «trenet» que uneix la Ribera amb el Camp del Túria o l'Horta Nord i Sud; som la possibilitat d'apropar els pobles sense necessitat d'ampliar autovies ni donar prioritat al transport privat per falta d'una aposta forta pel que ja tenim.
Senyora consellera, aquesta és una invitació oberta a que deixen les tallades de cintes i encaren el repte de fer veritables polítiques de futur. Els moviments que avui són als marges tenen molt a dir: perquè son ells els que posen la vida i les persones al centre, malgrat que al sistema li coste entendre-ho i acceptar-ho.
En la nostra invitació la col·laboració per tal de recuperar l'espai i els serveis públics per a la ciutadania. En la seua inclinació no voldriem trobar-nos més del passat immediat, ans una aposta de futur amb majúscules.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook