Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mai no plou al gust de tots

Per quins motius ens interessa tant el temps, si fa bon o mal oratge? Ho pregunte perquè de fa dies tot Déu en parla, i tots n'estem pendents, per no dir preocupats. Possiblement, la preocupació vinga pel drama que s'ha patit a Sant Llorenc des Cardassar, a l'illa de Mallorca, on tretze persones han perdut la vida a causa d'una torrentada realment tràgica. Això, és clar, ens alarma com si es tractara d'un atac terrorista de la naturalesa, perquè provoca injustament la pèrdua de vides innocents. Més encara si passa prop, i encara més perquè la causa és, digam-ne, «atzarosament natural» com una tempesta ferotge, i no sabem a qui hem de considerar culpable. ¿Al canvi climàtic?

Motivats per aquest colp emocional, l'amenaça de pluges intenses al litoral mediterrani ha provocat l'alerta generalitzada en els mitjans d'informació fins a l'extrem de monopolitzar els noticiaris i fer témer el pitjor. Aleshores, el que pretenia ser una alerta civil (més val prevenir que curar), s'ha transformat en una alarma social. No n'era la intenció, per suposat. Per això, els metereòlegs han començat a rebaixar el to, a calmar les pors de l'audiència. Així hem començat a sentir que no, que no estem sota l'amenaça d'una veritable «gota freda» o una «dana» (que en diuen ara), ni tampoc d'un tren de tormentes que descarrila sobre la costa mediterrània, sinó d'una tempesta tardoral, forta, sí, però... No és el mateix que caiguen centenars de litres d'aigua de pluja en uns dies que en unes hores. Ni en un lloc concret que escampades arreu del litoral. Ho diuen els entesos.

Vivim pendents de les pantalles i no ens adonem que una informació exagerada exaspera, perquè se'ns fa enorme mentalment i arriba a provocar el pànic entre la gent, ja que cada persona s'imagina que serà sobre ella que caurà el malefici del diluvi universal. Així, la pluja, que a penes fa unes setmanes era un desitjat bé per acabar amb la sequera terrible, ha passat a ser una desgràcia fatal. I no. Per exemple, allà on fa un parell de mesos les flames devoraven el que trobaven al seu pas, aquestes pluges d'ara estan fent reverdir un paisatge de cendres infernals. Mai no plou al gust de tots. Especialment al mediterrani, quan arriba la rebolicada tardor. Perquè ací, ja se sap, la pluja no sap ploure. Dit amb total solidaritat amb aquells que hagen patit personalment els aiguats.

Compartir el artículo

stats