El món no ha estat mai tan relacionat com ara. D´un costat, l´abaratiment del cost de viatjar en avió ha fet que milions de persones accedisquen a gairebé tots els racons del planeta. D´un altre, internet és una xarxa global que connecta milers de milions de persones de forma instantània arreu del món. L´augment de la velocitat de transmissió de dades, la simplificació de les aplicacions, i la navegació per la web milloren contínuament. Les dades que circulen per la xarxa acceleren noves idees, tota classe d´assessorament, activitat comercial, col·laboració, amistat, aprenentatge, fake news, mentides, insults? Aquest flux digital augmenta la productivitat i l´eficiència econòmica de les empreses i el benestar individual i social en una varietat de formes que no paren de sorprendre-nos.

Ara i abans, la transmissió del coneixement i l´adaptació de les pràctiques i experiències positives de qualsevol classe d´altres llocs són una de les fonts principals del progrés social. Però molts països, empreses, administracions i particulars no assoleixen el potencial que permeten els nous mitjans. Parlem del que ocorre ací sobre aspectes mediambientals, de civisme i de seguretat viària.

Resulta innegable que moltes institucions públiques es beneficien de moltíssimes innovacions de fora: la prohibició de fumar en espais públics, el carnet de punts, el lloguer públic de bicicletes, el reciclatge i classificació de residus, normes per a reduir la contaminació urbana... Ja siga quan viatgem fora o quan consultem la xarxa ens sorprenen gratament els alts nivells de desenvolupament d´altres ciutats i països en aquests temes. Segons una estadística de l´Agència Europea del Medi Ambient, el reciclatge domèstic mostra percentatges alts en molts països. Hi veiem també que cada volta es fixen objectius mediambientals més ambiciosos, com ara fixar residus zero en algunes activitats.

D´un altra banda, s´aprecia molt com es mantenen nets els espais públics. En canvi ací persisteix encara la brutícia en carrers, places i solars dels nostres pobles. Sovint els contenidors estan voltats de deixalles, molta gent no fa cas del dia de recollida dels trastos, ni tampoc respecta l´ús que indica el color del contenidor. Finalment, en les ciutats més visitades del centre i nord europees, les limitacions de velocitat es compleixen, els vianants són molt respectats per les altres formes de desplaçament urbà i van guanyant més pes les formes més sostenibles de desplaçament.

Comparant-ho amb el que passa ací podem pensar que hi ha molta menys permeabilitat i recepció de la que creiem als avenços de fora. Això implica que la gestió pública funciona amb unes barreres o filtres de coneixement i aprenentatge. Podria incidir-hi l´anomenat clavill o escletxa digital en el sentit de diferències que hi ha entre grups segons la seva capacitat (nivell de formació, experiència...) per a utilitzar de forma eficaç les noves tecnologies. Resulta evident que els nostres administradors públics eviten vore que fora no són gens permisius amb els comportaments incívics. I a pesar de la facilitat de conèixer algunes experiències exitoses d´altres llocs es descarten i es cau en errors que comporten un imperdonable malbaratament de recursos.

Ho il·lustren bé no pocs carril-bici fets durant aquests anys: veiem trajectes estrets, amb obstacles, que causen inseguretat de forma que no conviden a circular, senyalitzats de forma deficient, de trajectes... De forma inversa, quan es fan les coses bé, amb convicció i professionalitat com estant fent amb la xarxa ciclista de València, els resultats són positius.

Quan senyalem aquesta diferència de fora a ací als responsables públics, una resposta defensiva és: «La gent té poca consciència». Tal i com deien en el seu moment sobre la prohibició de fumar i altres mesures, una autojustificació que paralitza l´avanç social i que comprén diversos motius: poc compromís, incapacitat, por a sancionar...

Aprofitar la informació i l´experiència global requereix capacitat, habilitat i coneixement per a triar en la xarxa la informació adient, i un coneixement directe per a comprendre el funcionament dels contextos socials que fan funcionar les coses. Sense desfer aquestes barreres retrocedirem perquè no millorarem la gestió d´aquests assumptes utilitzant l´enorme potencial que la revolució digital permet amb les dades massives (big data), algoritmes i la intel·ligència artificial.