La fal·làcia de generalització inadequada és una de les més freqüents en qualsevol època i indret. Abusen d´ella els polítics i no és menys freqüent, però, entre particulars, amics o familiars. Dir incorrectament tots per alguns o sempre per en ocasions, és enterbolidor, i mesquí quan es fa conscientment. Tan mesquí com quan Albert Rivera assegura una i altra vegada des de llur privilegiat altaveu que Quim Torra «nos ha llamado a todos los españoles bestias taradas».
L´actual president de Catalunya escriví en 2008 un article usant un abundant i estudiat bagatge de recursos retòrics, no menys incisius que els que usava Francisco de Quevedo en llur propaganda anticatalanista, un Quevedo fidel en aquesta qüestió al comte-duc d´Olivares (que ja intentà avançar-se en mig segle a Felip V en quan a l´annexió castellana de Catalunya). Llur posició clarament detallada en el pamflet de 1641 La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni és por el fuero, contra la revolta catalana de 1640, i del que podem extraure algunes imatges: «Son los catalanes aborto monstruoso de la política», «Esta gente, de natural tan contagiosa, esta provincia apestada con esta gente», «Son los catalanes el ladrón de tres manos...».
En el pamflet de 1641, Quevedo fa del genèric «los catalanes» subjecte dels seus enunciats. Altrament, el subjecte de l´enunciat de Torra no és «els espanyols», com falsament insisteix Rivera. Torra construeix una metàfora entre aquells que se senten ofesos en oir expressar-se en català i les connotacions d´irracionalitat, rudesa, brutalitat o incontinència del terme bèsties. En particular, Torra escriu contra la queixa que, en 2008, un passatger espanyol feu arribar a Swissair quan oí anglès, alemany i català en els vols que aterraven o s´enlairaven des de Barcelona. Queixa que acabà duent a que Swissair haja substituït el català pel castellà. El passatger en qüestió és l´empresari José Manuel Opazo, organitzador de la manifestació espanyolista del diumenge 9S a Barcelona (dos dies abans de la diada 2018), farcida d´elements ultres, alguns del quals actuaren violentament.
I ara tornem a Quevedo per veure un cas de generalització inadequada comés per catalanistes descuradament o conscient. Tant en llibres com en publicacions electròniques hi ha llistats històrics (molts d´ells documentats) de declaracions, escrits, frases, articles contra el catalanisme, els catalans, la cultura o la llengua catalanes. A més de comentaris irrespectuosos o desconsiderats d´intel·lectuals com Quevedo, Baroja o Unamuno, per exemple, les bestieses al respecte les han dit, principalment, militars i polítics.
Hi ha, però, una cita de Quevedo que fal·laçment s´ha introduït en el repertori: «El catalán es la criatura más triste i miserable que Dios crió». La frase està treta de la novel·la El buscón, i Quevedo no la predica del catalán com a genèric, sinó d´un personatge que apareix als capítols V i VI. De fet Quevedo diu, exactament, en registre narratiu «el catalán, el cual era», que canviat per «el catalán es» facilita establir la generalització inadequada.
La mateixa fal·làcia de generalització inadequada es troba en la frase del buscón incorrectament citada i en la que tossudament repica Rivera, i la potentíssima propaganda espanyolista.
