El Llibre d´Antiquitats de la Seu és un volum amb notícies dels segles XV al XVII, que té una gran vàlua en tant que testimoni per a l´estudi de l´evolució de la llengua al llarg d´aquells segles, i, sodetor, perquè conté una sèrie d´informacions que foren de l´interés dels sus autors. De fet, és obra de diferents mans: fonamentalment, sots-sagristans de la Seu que anaven ampliant el Llibre a mesura que anaven consignant notícies relacionades, sobretot, amb la institució religiosa a la qual representaven, encara que no exclusivament. Pretenien deixar-ne constància per a l´esdevenidor. Per tant, el Libre de Antiquitats caldria incloure´l dins l´anomenada «memorialística», que inclou relacions, llibres de memòries i dietaris, gènere aquest darrer que ha constituït una de les principals manifestacions de la prosa valenciana entre els segles XVI i XIX.
Sobre el Llibre, a hores d´ara encara no sabem qui l´encarregà; o si va ser una iniciativa personal del sots-sagristà Pere Martí -el seu iniciador-, que hauria estat continuada de manera irregular per alguns successors seus. De fet, no degué existir la figura d´un redactor «oficial». Ara bé, sí que gaudí d´un cert caràcter públic, en tant que era custodiat a la sagristia de la Seu i no en un lloc privat. Per altra banda, una característica més del Llibre és la manca de reports referents a la vida privada dels autors. Només Pere Martí dóna algunes informacions sobre la seua persona, però sempre des d´una perspectiva -diguem-ne- «pública». On se centren els diversos autors, és en la descripció de cerimònies religioses, un aspecte en el qual el volum és una font d´informació de primera mà. Açò ens porta a concolure, per tant, que el Libre d´Antiquitats no és un dietari de tall intimista, en què l´autor busca un relatiu protagonisme. El pes del relat recau, en canvi, en els esdeveniments que els diversos autors consideraren «importants» o dignes de ressenyar, però de cap de les manera hom pot constatar -en general- una connexió entre els fets relatats i el periple vital de l´autor que els narrà.
L´obra conté, així, notícies de característiques molt diverses: des d´anotacions sobre les Germanies fons al món de les cerimònies religioses, també hi ha referències a entrades de reis, juraments de virreis, riuades, etc. i d´altres com el casament de Carles V amb Isabel de Portugal, la presa de Tunis, l´expedició de les tropes imperials contra l´Alger; etc.
El Llibre de Antiquitats es conserva en un manuscrit únic, a l´Arxiu de la catedral de València. Ha conegut dues edicions: una del canonge Josep Sanchis Sivera (1926) i una altra del preofessor de la Universitat de València, Joaquim Martí Mestre. Però encara demana una edició divulgativa que el pose en mans dels lectors curiosos, com es mereix.
