Des de fa quasi un any i mig, la futura construcció d´un centre de menors a Llíria, capital del Camp de Túria, en centra bona part del debat polític entre el govern i l´oposició com si fóra el tema més important a la vila edetana. En un segon plànol resten algunes qüestions essencials i pendents a la ciutat des de fa anys com l´ordenació territorial, on la gestió urbanística dels anys anteriors encapçalats pel Partit Popular han fet malbé moltes economies familiars, a més de xicotets i mitjans empresaris sacsejats per les quotes econòmiques que se´n derivaven del desenvolupament de plans d´actuació integrada, els coneguts PAIs. No oblidem tampoc les mancances que en matèria educativa pateix la ciutat, amb la necessitat de construir-hi més col·legis i instituts de secundària o, fins i tot, l´adequació que demanen els polígons industrials a fi d´albergar-hi noves empreses que creen nous llocs de treball i, per tant, una redistribució de la riquesa més justa i eficient. Si continuem en esports calen també més instal·lacions a més de modernitzar-ne les existents i adequar-les per a les noves demandes socials. Així, podríem continuar línies i línies, tot esmentant les mancances que com en qualsevol altra vila valenciana sofreixen els seus habitants. Per damunt de tot, però, la polèmica sobre eixe centre de menors, tutelats per la Conselleria de Polítiques Inclusives, encapçalada per Mónica Oltra, n´és al centre de la polèmica encesa interessadament.
Al recer de la societat en què ens belluguem on cada volta més hom demanda respostes noves a necessitats incipients, l´opinió pública reclama als seus polítics tot un seguit de serveis i infraestructures per a portar endavant el seu dia a dia. Els ajuntaments, com a administracions més properes, són al moll de la qüestió i els alcaldes són els cap visibles. Un aeroport, un abocador de fem, una planta de reciclatge, una presó o un centre de discapacitats intel·lectuals són serveis que tothom reclama però que alhora esdevenen motiu de discrepància o molèstia per a determinats col·lectius. Molts no els volen a casa seua, millor si són lluny a la casa d´un altre. En el cas del centre de menors de Llíria s´hi ha afegit un altre motiu: la disputa política d´alguns partits per traure´n un rèdit electoral tot atiat per alguns ingredients que, inherentment, suposa un centre d´eixes característiques. Es tracta d´albergar-hi menors, en situació de desemparament i en risc d´exclusió social i alhora alguns d´ells són immigrants.
La presència dels immigrants, però, és l´espurna que atia el foc de la polèmica aprofitada pels partits de dretes, d´extrema dreta i per les entitats creades al seu recer amb l´únic afany per guanyar uns quants vots amb la vista posada a les eleccions del maig de l´any vinent. Possiblement, si no hi hagués immigrants en eixos tipus de centres la polèmica no hauria arribat a les quotes que es viuen actualment a la capital del Camp de Túria i que té el seu màxim exponent a les xarxes socials, on bull tot el còctel que alguns partits polítics s´han encarregat d´introduir-hi a la cerca del cabal de vots desencisats amb l´esquerra botànica. A l´horitzó no s´albira cap tipus d´entesa ni cap signe que ajude a rebaixar-hi eixa tensió. Ans al contrari, amenaça d´intensificar-s´hi a mesura que s´acoste la campanya electoral on el centre de menors serà, malauradament, un punt clau en el debat polític.
