El proper dia 12, al Paraninf de la Universitat de València, es presentarà un volum sobre la cerimònia de la Sibil·la, que era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. També es representava a Castella i a Occitània. Era posada en escena la nit de Nadal i degué ser una manifestació paralitúrgica ben cara al poble, ja que la veu del passat es feia present: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final tan temut i tan present llavors. Però arribà el Concili de Trento (1545-1563) i les seues reformes que establien un ritual unificat per a tota la cristiandat i, entre altres coses, es bandejaren de les cerimònies teatrals de la nit de Nadal. S'acabava, així, pràcticament, la història d'aquella bella representació: excepte a Mallorca i a l'Alguer.
El Cant de la Sibil·la de la Seu de València sabem que és bessó d'aquell de la Seu de Mallorca -que fou declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per la UNESCO, el 2010. Germà bessó i, i en part, model, després, si fem cas de les paraules del bisbe d'aquella diòcesi, el valencià Joan de Vich, que va permetre la seua reintroducció. En coneixem, també, la música i tenim dades sobre l'escenificació. Posseïm el text en vernacle, conservat en diferents llocs.... Tot això fa que siga possible afirmar que la tradició del Cant de la Sibil·la a la Seu de València és ben valenciana i que estem en condicions de reivindicar-la com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat actual que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval.
Ara, el volum Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, que edita Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI, amb les aportacions d'E. Carrero, G. Chismol, M. Gómez Muntané, C. Granell, J. C. Gomis i F. J. Massip, a més de la meua -que he curat, també, del volum- i del treball de Magraner -ànima del projecte-, reivindicà una part del nostre patrimoni cultural que ens cal recuperar.
