S´està convertint en una normalitat per part de dirigents polític -socials significatius "soltar" públicament afirmacions i asseveracions (amplificades per les xarxes socials) que no resisteixen el més mínim sentit crític i la mínima honradesa racional (si aquest postulat existeix).
En concret, i en aquest cas, pareix necessari referir-se a la confusió que intencionadament s'està fent entre els fets ocorreguts a Catalunya el 6 i 7 de setembre de l'any 2017 amb el concepte de "colp d'estat".
Espanya en el segle XIX "inventà" les "assonades" que d'acord amb la RAE eren "reunions tumultuàries i violentes per aconseguir alguna fi, comunament polític" per part del poble amb el suport, moltes vegades, d'una part de l'exèrcit. No eren manifestacions pacífiques. Vicente Blasco Ibáñez en la novel·la "L'aranya negra", si no recorde mal, descriu una d'aquestes "assonades".
Bé. En aquest sentit una derivació d'aquestes assonades són els "colps d'estat" que són portats a cap directament per l'exèrcit (la força de les armes) i que tenen per finalitat destituir, derrocar o canviar un determinat govern o un règim polític. Per tant, quan parlem de "colp d'estat" estem parlant d'una acció política - militar portada a cap per l'exèrcit amb la finalitat esmentada.
Dir com ha dit el dirigent del PP Javier Maroto que en l'actualitat els "colps d'estat" no necessiten el concurs dels tancs, amb la finalitat defensar la barbaritat que el seu "cap" de Partit va dir al acusar al President del Govern de ser corresponsable del "colp d'estat" portat a cap en Catalunya, és una solemne ximpleria (a més d'una mentida) que posa de manifest el poc sentit crític i el desmesurat sectarisme que predomina en la classe política (no sé si aquest dirigent s'haurà parat a pensar que, seguint aquesta lògica i en funció dels "fets provats" en la Sentencia de la "Gürtel", el seu partit perfectament podria ser acusat d'haver perpetrat un colp d'estat)
En Catalunya va haver-hi un incompliment greu de la legalitat constitucional que implicà que el Govern de la nació (PP) apliqués l'article 155 de la CE suspenent les competències del govern català (amb el suport incondicional del PSOE que perfectament s'hagués pogut desmarcar argumentant la gestió incompetent feta durant anys de la qüestió catalana per part del PP)
Però racionalitzant els fets cal constatar que difícilment es pot portar a cap un procés d'independència (no estic justificant-ho, sinó constatant-ho) sense cometre "il·legalitat", ja que en definitiva es tracta de substituir una legalitat per una altra. I això és el que va ocórrer. Inclòs les manifestacions que aquests dies es feren en Catalunya no tindrien ni la condició "d'assonades" per l'absència de violència. Si algú va practicar la violència van ser les forces de seguretat estatals l'1/10 intentant impedir que es votés. Personalment encara recorde als "Jordis" demanant damunt d'un cotxe de la guarda civil (per cert, aquests dies hem sabut amb el permís d'un coronel) tranquil·litat i no caure amb les provocacions que s'estaven portant a cap.
Però, aleshores, pareix que quan més falta fa portar a cap una política de "traços fins" alguns s'empenyen, irresponsablement, en fer una política de "traços grossos" on qualsevol "barbaritat" te cabuda.
Aquesta pràctica és característica dels partits minoritaris radicals (ja se sap que la nou quan més xicoteta és, més soroll mou), però portada a cap per partits amb voluntat majoritària, hom ho considera rebutjable per les conseqüències negatives que per la convivència social democràtica es deriven.
En tot cas, després no facen com el deïficat "Ansar" que, sempre, quan se li plantegen "ombres" del seu període de govern, o calla, o mira cap altre costat, o culpabilitza a tercers o se manté cabut en els seus errors més evidents.
