El 29 i 30 d´octubre van tindre lloc a Ontinyent les I Jornades d´Igualtat i Coeducació organitzades per l´àrea d´Igualtat de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d´Albaida i el Cefire de Xàtiva. Eren unes jornades obertes per al personal docent, però també a la ciutadania en general. Al llarg del dos dies, al voltant d´un centener de persones varem escoltar i aprendre sobre la necessitat de coeducar a les criatures des de primera hora per a construir una societat més lliure d´estereotips sexistes que ens marquen com viure quan es neix dona o home. Coeducar es una necessitat que acaba per ser vital per una qüestió molt clara: sobreviure.

Perquè mentre és continuen reproduint esquemes tradicionals a les aules, estarem enviant missatges de desigualtat al nostre alumnat. I la major desigualtat entre dones i homes que és continua donat hui en dia són els assassinats de dones a mans d´homes que, fins i tot, han dit que les estimaven. La falta d´educació afectiu sexual a les aules, la falta de formació també del personal docent, el freqüent trencament de les relacions entre les famílies i el personal docent té, com a conseqüència, que les nostres adolescents siguen més vulnerables en un món competitiu i violent. No és forma a les xiquetes per a dir no ni als xiquets per acceptar eixe no.

Les violències masclistes tenen moltes cares on amagar-se i se´ls ha d´explicar a casa com reconèixer-les. Però a l´escola també. I s´ha de reforçar la idea de que cap tipus de violència és tolerable. I, per tant, les violències masclistes deuen ser eradicades de les aules i dels patis de les escoles i instituts. No sols són violències físiques, les hi ha també simbòliques. I són eixes precisament les que s´han de detectar i corregir. La falta de dones als llibres de text deixa òrfenes de referents a les xiquetes mentre que als xiquets, amb tot un seguit de noms d´homes que han fet història, els legitima per a somiar en ser com ells. L´ús d´un llenguatge no inclusiu on sempre s´utilitza el genèric masculí per a referir-se al grup, fa que les xiquetes no se senten incloses ni representades. Per a molta gent aquest es un tema sense importància, però forma part del sistema d´exclusió i dominació de les xiquetes des de ben menudes.

El no educar en el respecte a les xiquetes ens porta a situacions on alguns centres diuen quines peces de roba poden o no portar les adolescents, culpant-les a elles de forma indirecta de tocaments indesitjats o paraules que poden ser ofensives a la seua dignitat. Però no es té en compte que això les deixa en una situació de feblesa davant dels agressors a qui ningú censura. I fins i tot se´ls justifica amb allò de les «hormones revoltes». I això també és violència contra les dones adolescents.

És, mes que mai, necessari i urgent caminar cap a un sistema coeducatiu integral i que és fique en marxa el Pla Director de Coeducació de la Conselleria d´Educació perquè d´eixes mesures depenen la vida digna i lliure de violències de moltes xiquetes de hui que demà seran dones. Però sobretot perquè coeducant és poden salvar vides.