A l'espera de notícies interessants sobre qualsevol assumpte important, i fugint de les tètriques habituals, pose la columna al servici de la importància del fet que ja es pot anar i tornar en tren de rodalies des de Castelló de la Plana a Vinaròs i les belles ciutats entre elles -oh, esperen que així siga, Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Alcalà i Alcossebre, o Benicarló!
I ho faig glossant la història contemporània del Nord, amb una notícia caòtica i suggestiva de fa molts anys, referida als llagostins de Vinaròs i Salvador Dalí.
No és que els llagostins siguen tots de Vinaròs, sinó que ho són els millors del món, o almenys és matèria demostrada per Carles Santos en diverses òperes i concerts. Però quan ell, i la barca Sargantaneta eren menuts, el dia 8 d'agost del 1965, Salvador Dalí va entrar pel port de la republicana ciutat, que celebrava la III Fiesta del Langostino. Hi aparegué en una barqueta descrita per la premsa com una lujosa embarcación, abillat amb una vestimenta extravagante i acompanyat per bellas señoritas modelos de diferentes nacionalidades, y una pequeña pantera.
Si de tal esdeveniment sorgí la futura Pantera imperial de Santos, no li ho vaig comentar mai a ell. Però, vaja, en arribar el geni empordanès anomenat Avida Dollars entre els amics, pujà a una carrossa de cavalls que li tenien preparada i es passejà així per la ciutat. La festa acabà a la Plaça de Bous, on va presenciar l'alternativa del novillero mexicà Juan de Dios Salazar.
Però l'espectacle insòlit va ser quan un helicòpter conduït per Pepe Soler Roig, a qui el pintor universal anomenava Helicopterman -tan original, sempre, Dalí-, sobrevolà la plaça i buidà sobre els espectadors unes caixes amb 50 quilos de llagostins: una pluja nutrícia i democràtica.
Aquell dia pot ser considerat una fita històrica en el desmentiment del tradicionalisme localista que pareixia -i pareix- marca valenciana indeleble. Ah! No se sap si Dalí, les bellas señoritas i la pequeña pantera se'n tornaren cap al nord, en la lujosa embarcación, o en tren, que en l'època se solia anomenar Sevillano.
Tot és per a dir que totes les comarques valencianes, i sobretot les de l'interior, tenen algun gravíssim problema per a moure's amb servicis públics de transport, però que ja era hora, sempre és hora per al nord.
