Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Els brolls de Barx

A la vall de Barx (situada a la Safor-Valldigna) apareix de tant en tant, quan ha plogut suficientment, un fenòmen hídric espectacular que la gent coneix com «els brolls»: un sorgent d'aigües tèrboles que, talment una cascada, brolla de la serra quan les entranyes terrenals no poden emmagatzemar més l'aigua de pluja. Diuen els entesos que això ocorre quan en pocs dies en cauen més de tres-cents litres.

Els brolls de Barx rebenten al costat mateix de la font de la Puig Mola, un dels paratges naturals d'aquesta vall, i són saludats com una aparició màgica que indica el final de la sequera, és a dir, satisfacció i alegria. Feia anys que els brolls barxers no emergien, la qual cosa començava a ser preocupant, però fa uns pocs dies -la nit de dijous a divendres passats- van eixir, i la notícia s'escampà de seguida pel poble, com és habitual. Com no ha parat encara de ploure, el brollador continua aportant el seu cabalós doll d'aigua corrent cap a l'avenc de la Donzella, situat al centre mateix de la vall de Barx, un engolidor que aporta l'aigua el riu Vaca, el qual apareix a Simat i travessa la Valldigna fins a la mar propera.

La comarca de la Safor ha sigut notícia aquests dies, precisament, per la molta pluja, una pluja intensa que ha fet que rius, rierols, rieres i barrancs secs vagen ara de gom a gom. Això, en altres temps antics era rebut com un do natural, quan no diví, ja que feia més fèrtils i riques les terres de la comarca, majorment dedicades a l'agricultura de regadiu, de la qual vivia la gran majoria de la gent. Aquestes pluges eren la garantia segura que, d'aigua, ja n'hi havia prou per als arbres i les collites futures. Ara no és ben bé així, i les plujoses llevantades de la tardor solen provocar por, o fins i tot espant, quan no danys o desgràcies. A la Safor, com a la Ribera, en tenim memòria recent, de riuades devastadores, ai!

Torne a Barx, però, ja que amb aquest escrit només pretenc animar la gent a fer-hi una visita dominical -si el temps acompanya- i acostar-se d'excursió a la Puig Mola a vore com brolla l'aigua de la terra, sonant com una orquestra que canta la vida, i no com cap amenaça de perill imminent. Perquè això és l'aigua per als humans, naturalment, un joiós cant a la vida.

Compartir el artículo

stats