En 1999, l'ONU va declarar el 25 de novembre Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, en honor a les germanes Mirabal, les tres germanes dominicanes Minerva, Pàtria i Maria Teresa, assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, del qual eren opositores. Han passat quasi vint anys i la data continua essent necessària de commemorar. I és necessària perquè encara queda molta feina a fer per eradicar les violències que encara patim les dones.
És cert que des de la entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 sobre Medidas de Protección Integral contra la Violència de Género, s'ha avançat bastant, sobretot en la visibilitat del problema i, també, encara que menys, en la no justificació d'eixes violències. Però s'ha d'anar més lluny. Hem de saber ensenyar a les criatures des de ben menudes a detectar les violències masclistes en tots els àmbits, perquè encara tenim la falsa creença que si no hi ha sang o colps, no existeix violència cap a les dones. I la hi ha.
La socialització diferenciada de xiquetes i xiquets ja les porta implícites. Hem de recordar que les violències masclistes van molt més enllà que la violència de gènere que és la que s'exerceix quan hi ha o hi ha hagut relació d'afectivitat, mentre que les masclistes no necessiten eixa condició i, precisament per això abasten tot l'espectre vital.
La negació social i/o familiar a que les xiquetes jugen amb camions o balons, és una forma de violència cap a elles, perquè se'ls està negant el creixement de la seua creativitat en plena llibertat. És una violència simbòlica, però que les limita. Encara costen molt de reconèixer les violències psicològiques que destrueixen les dones. O les institucionals que fan caure sobre elles el pes de les culpes de la seua pròpia situació. O les estructurals que són les que acaben per convertir la pobresa en rostre de dones i, per tant més vulnerables. També es violència estructural la bretxa salarial que patim les dones.
I no puc oblidar-me de la terrible violència econòmica i sàtrapa com ho és la utilització dels cossos de les dones com a matèria prima per a fer negocis molt lucratius, com ho són els ventres de lloguer i la prostitució. I no és vol vorer. Però no és pot mirar cap a un altre costat quan veus en quina situació emocional i personal queden les dones en els dos casos. Però la prostitució i totes les seues derivades ja s'han convertit en el segon negoci més lucratiu del món. I ho han aconseguit a base d'utilitzar els cossos de les dones per a guanyar diners.
Com veiem, per a eliminar qualsevol acte violent contra xiquetes i dones encara queda molta feina per fer. Però, animosament, l'anirem fent dia a dia. Per a algunes persones cada dia és un 25 de novembre. Perquè, encara, cada dia hi ha violències cap a les dones i les xiquetes.
