La polèmica generada pel controvertit humorista Dani Mateo del programa de televisió L'Intermedi, ens pot eixir molt car a tots els valencians. I és que el batlle Joan Ribó es va afanyar a cedir gratuïtament les instal·lacions del Palau de la Música, que poc abans havia negat per a fins benèfics a Manos Unidas. I és que fer demagògia populista ix gratis als polítics, però resulta molt honerosa a l'erari públic

Més enllà de la polèmica, generada per un personatge que ens té acostumats a un humor grosser, irreverent i llenguallarg, el cas revela la indigència intel·lectual d'una cadena, La Sexta, avantguarda cultural de l'esquerra kitch que hui ens governa i que té fixació obsesivo-complusiva per retòrcer els valors patris, fent mofa gratuïta del que ens unix per damunt d'afiliacions, simpaties o creences.

Amb el pretext d'afavorir la lliure expressió creativa, l'alcalde Ribó i els principals polítics valencians del Botànic (des de Puig fins a Oltra) s'han llançat al rescat del «soldat» Mateo, que farà grans beneficis per una polèmica que ha deixat al Gran Wyoming ert de patrocinadors. Eixa llibertat d'expressió que, per descomptat, només es respecta segons els convinga.

Em pregunte que succeiria si la crema de banderes en TV3 o la mofa realitzada per éste bufó fóra de l'estelada o del llaç groc amb què ens regalen, dia sí i un altre també, els nostres col·legues indepes, amb l'aplaudiment dels líders de Compromís. Per no dir si canviàrem la simbologia catòlica, sovint ultratjada per personatges per ells aplaudits, com el Willy Toledo, que demostren un menyspreu increïble al respecte dels altres, aspecte bàsic per a la convicencia democrática

Els antipatriotes locals, als que s'ha unit la Corporació tricolor en ple (des de Sandra Gómez al polémic Giuseppe Grezzi) , han tingut novament l'oportunitat de demostrar la demagògia i el sectarisme que guia els seus moviments, una radicalitat que contrasta amb el sentir de la immensa majoria de ciutadans que no estan disposats a transigir amb les seues idees i enamoriscaments

Si quelcom en clar podem traure del «cas Mateo» és com resulta de fàcil en este país fer apologia de l'antipàtria, atacar als nostres símbols, i encimbellar al pallasso que ho fa en l'ídol fetitxe d'esta gran impostura que ens governa des del radicalisme, la demagògia i el sectarisme.