No vaig poder estar a Siena, fa unes setmanes, en un previst congrés, mentre potser Adolf Piquer estava llegint la meua ponència sobre Venècia, i evocava el meu admirat Pere Gimferrer, poeta amb ancestres a Ribesalbes.
Potser l'escoltà Iban Leon Llop de Borriana, actor de la pel·lícula Academia de las Musas, que cada dia escriu una tanka recorrent l'Odissea, i professa a Sàsser. En tot cas, l'escoltaren els presents en la bella ciutat del Palio; de sant Bernardino i santa Caterina; i sobretot, dels Piccolomini, i del papa Alexandre VII, que substituí el nostre Alexandre VI, nascut a Xàtiva i fundador de la Universitat de València.
Per anar a Siena, se sol passar per Florència o per Pisa. Qualsevol de les dues opcions és alarmant de perdre-se-la, i me la vaig perdre. Posem que haguera triat Florència, que no calcigue des del mateix any que Siena: fa més de trenta anys. I hi ha en aquesta tardor, em diuen, l'exposició Le Macchine de Leonardo, del màxim representant de l'espècie humana. Per a ningú, ni per a mi, toca tardar trenta anys a tornar a observar la Toscana des del mirador de Michelangelo, fer-se el capuccino a la plaça de la Signoria, i després anar a aturar-se davant del David i insistir que té els braços potser massa llargs, ni fins i tot passar sense pressa el Ponte Vecchio, i aturar-se a la vorera del palazzo Pitti, on va ser atropellada i sobrevisqué la dissenyadora Pilar Górriz.
I ja a Siena, hauria sigut ocasió de fer la volta de la plaça del Palio en dia tranquil i imaginar la pols i la cridòria del dia de l'Assumpció, com fa trenta anys. I sobretot, d'estar a les aules on fa uns anys impartia Antonio Tabucchi les segurament meravelloses classes de portugués. I ja en la culminació de la felicitat intel·lectual, d'evocar la mort de l'immortal Italo Calvino. Passava el savi imaginari i realista les vacances a Roccamare de Castiglione della Pescaia, treballant en una sèrie de conferències que havia d'impartir a la Universitat de Harvard, publicades pòstumament amb el títol de Lezioni americane, és a dir, les Sis propostes per al pròxim mil·lenni).
A punt d'enllestir les darreres línies, un ictus cerebral el dugué a l'hospital de Santa Maria della Scala, on va faltar la nit del 18 al 19 de setembre del 1985. Entre eixe dia i la publicació de Fortuny de Pere Gimferrer, havia passat, havíem passat per Siena. Te'n recordes? Potser per on Marco Polo el venecià havia explicat a Calvino, l'autor de Le città invisibili, que la imaginació humana és inassequible a la imposició de la imbecil·litat i l'atordiment col·lectiu.
