Ausades ma vida. Què farem. Sovint, estic tan encabotada en fer ple, que el que vertaderament m'ompli es queda inevitablement en un segon pla. Inevitablement? Pare, i em permet qüestionar-ho una miqueta més. Entre el que vull fer, el que crec que he de fer i el que pense que faig, hi ha un cacau ben entretingut. I això que procure fer-li l'ullet al meu nom i ser clara i neta amb mi mateixa i les meues determinacions, però això no lleva que de vegades la multi-faceta siga un trencaclosques difícil d'encaixar. Qui té la fórmula de l'èxit al seu abast? El retoricisme de la pregunta, no impedix que vullga respondre.
Depén de la convicció que realment n'hi ha una fórmula, i també del que siga l'èxit per a tu. Depén, tanmateix, de les circumstàncies? Si fem d'elles un factor primordial, marcant amb ell la direcció, segurament. Finalment, acabem situant-nos en el punt més proper entre el que necessitem i el que considerem que aconseguirem. En el meu cas, opine que per més que m'encante treballar i créixer professionalment, no renunciaria a defendre i protegir la meua vida personal. Qualsevol cosa que m'allunye excessivament del caliu de la llar -en la totalitat significativa del terme en sí-, no m'interessa. Encara que, advocar per una causa com eixa en estos temps de saber quan eixes de casa però no quan tornes entrar, potser resulte un acudit tan desconcertant que no saps si conclourà amb rialles o plors.
No sé si animada pel propi procés intern, o per l'influx de l'any que acaba, estic desfent-me de bastant del què tenia guardat a l'armari. El tangible i l'intangible. Roba i idees a l'aire. Tal qual. Vaig buidant, i vaig descobrint novetats. Dins i fora. La faena més bàsica es convertix en una porta oberta a idees a les quals poder agafar-se. El que ocórrega després, serà qüestió de si es va per la via de la integritat -d'aptituds i actituds- i de com estiga enfocada l'ambició, i en quin nivell d'intensitat. Acudint al refugi musical, darrerament he connectat amb dos artistes ben distints. Em criden fortament l'atenció, cadascú pel seu.
He guaitat a La cruz del mapa, el nou disc de Manuel Carrasco. Torna amb Déjame ser i l'absoluta fidelitat al seu estil, em trasllada a una sensació d'autenticitat sense pretensions molt agradable. D'altra banda, el biopic de Freddy Mercury en Bohemian Rhapsody m'ha deixat l'emoció vibrant. Quan la immensa creativitat i l'atreviment extrems esdevenen llegendaris, la inspiració és una ona expansiva. El full i jo, ho agraïm.
