Un jutge de Mallorca —i no Veneçuela, senyor Borrell— es passa per allà on l'esquena canvia de nom el dret constitucional a no posar en risc la confidencialitat de les fonts d'una investigació periodística, i el CGPJ —que tantes vegades fa honor al refrany «no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure»— ara es fa també el sord desoint la petició de frenar el disbarat. El jutge establirà els límits d'aquell dret, diuen els senils i caducs carcamals del CGPJ, en lloc de manar-li que investigue la bugada de la filtració sense fer perillar la confidencialitat de les fonts que han destapat els draps bruts. S'imaginen un jutge intervenint un confessionari per traure informació del capellà sobre el seu client espiritual? No, clar que no. Doncs, tant respectable és el secret de confessió per al capellà en el procés espiritual d'un pecador, com el secret de les fonts per al periodista en el judici terrenal d'un delinqüent. Conclusió: que l'actuació judicial es «de gran desproporció». Ho diu l'exjutge José Castro, no jo.
El periodisme d'investigació, que s'ha guanyat l'admiració del lector per la manera d'afrontar amb rigor la denúncia de fets que volen mantindre en secret, està en una cruïlla: eixa situació en la qual pot optar per seguir jugant-se-la o agafar un camí més convencional i menys exposat. Per això aquest cas interpel·la la ciutadania que vol ser informada en forma veraç. Com al poema de Niemöller, ens crèiem immunes. Ho dèiem així: en Espanya això no pot succeir. Però ha succeït. Hui són periodistes. Demà seran altres. Quan interessa, de la Constitució se'n fa plastilina. Arribats ací, siguem malpensats i fem la clàssica pregunta del "cui prodest", és a dir, a qui beneficia la vulneració de l'art. 20 de la Constitució? Ara per ara, als corruptes del cas Cursach: si s'han vulnerat drets fonamentals la instrucció serà anul·lada. Que això seria molt gros? També semblava indecent que arxivaren el cas Naseiro per irregularitats en la instrucció del sumari, i ja veus.
