Les prioritats en la gestió pública es plasmen en els pressupostos de les institucions. D'aquesta manera, es pot comprovar quin és el model que seguim aquells que ostentem la responsabilitat de fer ús dels diners dels contribuents. Per tant, el mantra que tots els polítics som iguals es desmunta amb la diferència d'estil en les línies d'actuació i destinació finals dels comptes públics. És el cas d'aquesta legislatura a la Diputació de València. L'equip de govern ha marcat unes pautes d'execució pressupostària i prioritats totalment diferents dels de l'anterior legislatura.

La Diputació ja no funciona com un feu. Els municipis no depenen de la relació que l'alcalde o alcaldessa tinga amb el president per rebre una quantitat o altra de diners. L'equip de govern el formem persones amb responsabilitats municipals. Som conscients que qualsevol regidor o regidora sap quines són les necessitats dels seus veïns i veïnes.

Per això, creguem en l'autonomia perquè cada ajuntament decidisca on van a parar les subvencions que procedeixen de la corporació provincial. Enguany, les transferències seran de 126 milions d'euros, fonamentalment amb els plans SOM (36m€) i els Fons de Cooperació Municipal (22,4m€). Els convenis singulars, aquells que atorgava presidència, han desaparegut ja i els 34 milions que Rus assignava per decisió pròpia han passat a 0,8 que aniran destinats a entitats sense ànim de lucre.

En aquests quatre anys s'ha incidit en l'àrea social. El pressupost per a 2019 inclou una partida de 13,5 milions d'euros als serveis socials. La dada contrasta amb els 4,8 milions d'euros de 2015. L'ajuda millorarà el funcionament de municipis menors de 10.000 habitants que no disposen de tants recursos. D'igual forma, es destinen 1,3 milions d'euros a la lluita contra el despoblament de 46 municipis en col·laboració amb la Generalitat. Redistribuir els diners i augmentar les partides que van a parar a millorar la qualitat de vida dels ciutadans no implica malbaratar-los ni augmentar el dèficit. Tot el contrari. El tancament anual de l'exercici acabarà en superàvit. Els diners sobrants es reinvertiran en els nostres municipis mitjançant els plans IFS (Inversions Financerament Sostenibles) perquè preferim invertir-los en necessitats de les persones que amortitzar tot el deute amb els bancs.

Arredonir aquesta quadratura del cercle que semblava impossible de revertir s'ha aconseguit amb una gestió més eficaç. Per això, hem pogut rebaixar també el deute. 2018 el tancarem amb 133 milions (30,54%) i el previst per a 2019 serà de 130 (30,44%), molt lluny del 110% d'endeutament que marca la llei i rebaixant els 237,8 m€ de 2015 quan aquest govern entrà en la Diputació. Per tant, en política, la forma de governar es diferencia en el moment de transformar el criteri en realitat. Els pressupostos de la Diputació per a 2019 confirmen allò que aquest Govern ha demostrat durant aquests quatre anys. Altra Diputació de València és possible. Només calia demostrar-ho amb polítiques destinades a millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes, confiar en el municipalisme i allunyar-se de polítiques marcades pel protagonisme personal.