El jesuïta Tomàs Serrano, al seu Fiestas seculares, on narra les celebracions del tercer centenar de la canonització de sant Vicente Ferrer, del 1755, ens parla de l'obra de Domingo Pablo, «enano de Santa Ana», que trobem reproduïda allà dins: Apolo carretero alias Parnaso triunfal. (...) Nueva colección de los ingeniosos versos que se tiraban al pueblo de los carros triunfales de los oficios. Su autor, Domingo Pablo, enano de Santa Ana. MDCCLXI; i que conté un recull factici de poesies llançades des dels carros triomfals de la processó vicentina. Però abans trobem una autobiografia jocosa redactada pel mateix autor: «Vida de Domingo Pablo, enano de Santa Ana» que es qualifica d' «escritor de moda». L'autobiografia resulta interessant perquè Domingo Pablo -o, potser, Doménec Pau- ens diu que va nàixer a Vinaròs i, de ben menut se'n vingué a València. Anava a escola i els mestres competien per tenir-lo a les seues aules, perquè era la diversió dels altres xiquets. A banda de la crueltat que es detecta, d'aquest personatge sabem ben poc: feia de sagristà de les monges de Santa Anna i tenia afecció a les lletres. El mateix Pablo dóna uns versos burlescos seus, on mostra la vivesa i l'expressivitat de la poesia popularista en la nostra llengua: «Dos dones tingueren / requintes per mi, / perquè cada una / volia marit. / Segons lo pesar / que del cas prenguí, / soldat o hermità / de ben poch no·m fiu. / Bé que no fonch res, / perquè es quedà així, / ni se'n parlà més, / com sol succeir. / Bé sé que en València / del caset se han rist... / Mes, de què no es rihuen / los meus pisavins? / De mi dihuen tot / lo que volen dir: / yo crech lo que vull / y en ma pau me estich». Almela i Vives en va parlar d'ell, a partir de les informacions que ofereix Serrano, i res més.
Obra seua són, doncs, un bon grapat de poemes que, en castellà i en valencià, es llançaren des dels carros o roques de la processó a sant Vicent. Per això el títol d'Apolo carretero... d'aquell volum que no sembla haver circulat independentment i potser només va ser un joc literari de Serrano. En qualsevol cas, els versos enginyosos de Pau, els hem de reivindicar -si és que realment va existir, com sembla per altres informacions, i va ser poeta-, en un segle XVIII on cada vegada trobem més producció literària en la nostra llengua, contra tot pronòstic i malgrat el Decret de Nova Planta del Borbó Felip d'Anjou.
