Només per continuar amb l'anecdotari més rabiosament actual de les grans personalitats de la història mundial, que de tant en tant són divertides, arriba la notícia d'una carta d'Einstein, de l'ambigu any 1922 i conté la cèlebre frase traduïda així: «Ací s'estan gestant temps obscurs, econòmicament i políticament», abans de fugir de l'incipient nazisme de Berlín, i rebre el Premi Nobel de Física. La carta va ser subhastada fa un mes a Jerusalem per la casa Kedem, i adquirida per 39.360 dòlars. Molt menys que una altra carta, la famosa «Carta de Déu», que la setmana passada adjudicà Christie's a Nova York per 2,9 milions. Escrita a Princeton l'any que jo vaig començar a caminar autònom, venia a dir que «la paraula Déu no és més que l'expressió i el producte de la debilitat humana».
Llegint aquestes anècdotes epistolars, vaig reparar en una notícia veïna, la campanya per a evitar que es posés el nom de Kant a l'aeroport de la ciutat on va nàixer: Königsberg en els vells temps de noble capital de la Prússia oriental, i Kaliningrad des que formà part de la Unió Soviètica.
Com sol passar amb totes les anècdotes, la diversió és diversa. Per a posar nom a l'aeroport, s'hi havia muntat un alegre sondeig on line, que guai. Cultes i sensibles com són els kaliningradencs, el seu nom hi aparegué liderant les votacions. Es podrà recordar que el personatge era reconcentrat fins a l'avorriment, i que els seus veïns posaven els rellotges a l'hora exacta cada vesprada quan eixia a passejar l'expert en felicitat i analítica transcendental. Però fou desbancat per la tsarina Elisabeta I, i ell empatà amb l'almirall Vassilevski, que alliberà la ciutat dels nazis, en «temps obscurs». ¿Com es produí el canvi? Amb una arenga del Vicealmirall de la flota russa del Bàltic, vociferant que el filòsof «s'arrossegà perquè li donaren una càtedra en la universitat, i escrigué uns llibres incomprensibles que ningú d'ací ha llegit ni llegirà mai».
Pareixen concordar les cartes d'Einstein amb la qüestió de l'aeroport sense Kant, i amb les barbaritats que s'escolten prop, per Itàlia, Andalusia, Catalunya, el Valle de los Caídos, i per tot arreu on s'estan desenterrant les víctimes dels «temps obscurs» d'Espanya: obra pràcticament acabada per tota Europa, fins i tot als Balcans, i començant difícilment, per exemple, a Castelló de la Plana, on s'acaba de començar a desenterrar els exclosos de memòria i justícia, mentre hi avança difícilment la retirada de l'anomenada Cruz de los Caídos. I l'aeroport més pròxim no té nom.
